61.
abandonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(les seves opinions, la seva religió, etc.) demetreo dimitir, abandonar un càrrec. resignar, abandonar voluntàriament a favor d'algú un càrrec, etc. relinquir, abandonar una cosa a la qual hom ha de renunciar. exposar, en la frase exposar un infant: abandonar-lo en un lloc on pugui fàcilment ésser trobat [...]
|
62.
diable
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(f. diablessa) dimoni diabló, diable petit. S'usa esp. en sentit fig., aplicat a un infant entremaliat. diantreo diastre, forma eufemística de diable. En l'edat mitjana era considerat perillós de pronunciar el mot diable. l'esperit maligneo simpl. el Maligne l'esperit infernal el (o la) serpent [...]
|
63.
lligadura
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Qualsevol cosa que hom es posa al cap per cobrir-lo. capçóo capçonet, lligadura que hom posa a les criatures acabades de néixer. capellet, íd. gambuix, íd. closqueta, íd. capida, vel blanc en forma de caputxa que hom posa a l'infant després de batejar-lo. capellina, peça de l'armadura que [...]
|
64.
animal
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
petites feres: guineus, mosteles, etc. feram, tota mena d'animals salvatges. fauna, conjunt d'animals d'una regió o d'un període geològic. nadís, animal nat de poc (≠ nadó: infant nat de poc). nodrissó, animal que encara mama. lletó, íd. capó, animal castrat. cap, animal de ramat. Un cap de [...]
|
65.
pas
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. passa, pas, esp. en tant que hom compta llur nombre en una marxa. gambadao passada, passa llarga. camadao camallada, íd. contrapassa, passa en direcció oposada a la que hom ha fet abans (terme esp. de coreografia). tentines(f. pl.), passos vacil·lants com els d'un infant petit o d'un [...]
|
66.
bo 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Es un brau minyó. bonàs, bo en excés, de bon natural. ben entranyat, que té bon cor. ésser un bonastre recte. Ésser una persona recta, justa i virtuosa. angelical, es diu esp. d'un infant. ésser un àngel ésser més bo que el pa blanc(o de fleca) ésser un bon jan ésser un janot (o un [...]
1 adj. impagable, que no es pot pagar (es diu en sentit de còmic, grotesc). Feia unes bufonades impagables. no tenir preu (una cosa), ésser molt bona, en qualsevol sentit. desitjable (→) enyorable, digne d'ésser enyorat. enyorívol, que es fa enyorar per la seva bondat. abonable o abonador, que hom pot acreditar de bo. excel·lent (→), molt bo. de primera rebò boníssim òptim extra. Es un vi extra. d'allò més bo. Tenim un xampany d'allò més bo. superior perfecte eminent de qualitat sobrebò, molt bo. de cap de brot espatarrant o espaterrant (fam.). Viu en una casassa espatarrant. envejable. Tenia una salut envejable. auri o d'or. Té un cor d'or. bell. Hem tingut una bella collita. És una bella persona. diví com cal satisfactori, bastant bo. reeixit. L'arròs era molt reeixit. recomanable millor, més bo sobirà (en certes frases). Un remei sobirà. immillorable no haver-hi al món cosa millor que... 2 (Parlant d'una menja) exquisit suculent saborós gustós ésser mamella de monja. Fan uns pastissos que són mamella de monja. 3 (Parlant del temps) bonancenc. Fa un temps bonancenc. 4 (Moralment, d'una persona) perfecte brau. Es un brau minyó. bonàs, bo en excés, de bon natural. ben entranyat, que té bon cor. ésser un bonastre recte. Ésser una persona recta, justa i virtuosa. angelical, es diu esp. d'un infant. ésser un àngel ésser més bo que el pa blanc (o de fleca) ésser un bon jan ésser un janot (o un taujà), es diu d'una persona rústica, de bon caràcter. bonhomiós no fer mal ni al pa ésser un tros de pa ésser bo com el pa valer més diners que no pesa 5 Bo de salut: → sa. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
67.
cridar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
marranejar, cridar, un infant que té una rabiola. vociferar, parlar a grans crits. rugir, parlar cridant amb ràbia. clamar clamorejar bramar, cridar fort (per ext.). alçar el diapasó, alçar la veu. moure fressa Ant. Secretejar: parlar en veu molt baixa. Xiuxiuejar. 2 protestar, reclamar. 3 Fer [...]
|
68.
morir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
darrer badall(fam.) exhalar l'esperit (o l'ànima) fer el darrer alè anar-se'n al cel(en llenguatge religiós) donar (o retre) l'ànima a Déu, íd. anar-se'n(fig.) volar al cel, es diu d'un infant. anar-se'n a l'altre món(o a l'altre barri) retre (o pagar) el deute a la natura pagar tribut a la mort [...]
|
69.
parlar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) balbucejar, balbucitaro llaviejar, parlar d'una manera poc clara, amb pronunciació vacil·lant. gatgejar, fer, un infant, com si volgués parlar. cantarellejar, parlar fent una cantarella. salar, parlar emprant es i sa en lloc de el i la. mastegar, parlar entre dents [...]
|
70.
arranjar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, arranjar malament una cosa. engarbullar, arranjar una cosa de qualsevol manera. urbanitzar, arranjar un lloc per fer-lo habitable. acotiar, endegar, endreçar. A l'avi li agrada que l'acotiïn com un infant. Cp. adaptar, amenitzar, ordenar (->). Ant [...]
|