Prominència d'una síl·laba sobre les síl·labes adjacents en una seqüència fònica determinada, deguda a una major intensitat, durada o altura. Accent d'intensitat o de força. Caure l'accent en la darrera, la penúltima o l'antepenúltima [...]

Tret gramatical abstracte mancat de significat com ara l'ordre de mots, l'accent, o l'entonació. [...]

Amb accent. [...]

V. accent.  [...]

Que conserva el seu accent, sigui quin sigui el lloc que ocupi dins la frase, s'aplica a un mot. [...]

No accentuat. Que no té accent gràfic. [...]

Branca de la gramàtica normativa que tracta de l'accentuació i la pronunciació dels mots. Branca de la fonologia que estudia els trets fònics que afecten més d'un segment, com ara l'accent, l'entonació, la durada o l'harmonia vocàlica. Conjunt de [...]

Llevar l'accent (a un element accentuat). [...]

Forma prefixada del mot accent. Ex.: accentologia, accentològic, accentogen. [...]

Que té l'accent en la darrera síl·laba. Mot oxíton.  [...]