1.
contreure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Establir amb algú (un lligam que implica obligacions mútues), adquirir amb algú (una obligació). Contreure matrimoni. Contreure amistat amb algú. Llavors va ésser quan vaig contreure relacions amb ell. Havia contret obligacions envers els seus nebots. Contreure deutes [...]
|
2.
contreure
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com treure o traure.
[...]
|
3.
contreure
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Unir per contracció. [...]
|
4.
contreure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[pp: contret -a] v tr 1 [una obligació] contraer. 2 [adquirir, agafar] contraer. Contreure la grip, contraer la gripe. Contreure un vici, contraer un vicio. 3 [reduir un cos] contraer. El fred contreu els cossos, el frío contrae los cuerpos. 4 gram contraer. v pron 5 contraerse. [...]
|
5.
contreure [o contraure]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
disminuir-ne la massa. crispar(músculs, nervis) constrènyer(Alc.) retractar, reduir una cosa per contracció. retreure, íd. restrènyero restringir(teixits orgànics) encongir arronsar arrufar(el front, la cara, el nas) Ant. Distendre. 4 (contreure'so contraure'spron.) arrupir-se. Manuel Franquesa i [...]
1 Establir amb algú un lligam que implica obligacions. fer (deutes) lligar (amistat) establir (relacions) 2 prendre (un mal vici) agafar (un mal, una malaltia) arreplegar. El meu cosí ha arreplegat una pulmonia. atrapar. Ja he atrapat un refredat. pescar 3 Reduir un cos a un volum menor sense disminuir-ne la massa. crispar (músculs, nervis) constrènyer (Alc.) retractar, reduir una cosa per contracció. retreure, íd. restrènyer o restringir (teixits orgànics) encongir arronsar arrufar (el front, la cara, el nas) Ant. Distendre. 4 (contreure's o contraure's pron.) → arrupir-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
6.
amistançar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contreure amistançament. S'amistançà amb l'hostalera. En no poder-se casar es van amistançar. Contreure amistat. [...]
|
7.
contraure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. contreure. [...]
|
8.
arrupir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contreure i estrènyer els músculs (d'una part del cos). L'Olga arrupí les espatlles. Contreure els músculs del cos. Arrupir-se de fred. Els ocells de nit s'arrupeixen. [...]
|
9.
endeutar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer contreure un deute o deutes (a algú). Aquesta compra ens ha endeutat de molt. Contreure un deute o deutes. Amb la compra d'aquesta casa s'ha endeutat de molts milers. [...]
|
10.
infectar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contaminar (quelcom) amb gèrmens patògens. Els microbis ja han infectat tot l'organisme. Contreure, adquirir, una infecció. Infectar-se una ferida. Comunicar quelcom perniciós (a algú), corrompre amb una influència perniciosa. Infectaven els camperols de [...]
|