1.
desgràcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas o esdeveniment funest. Si d'aquesta caiguda es mor, quina desgràcia! Una desgràcia no ve mai sola. Aquest cavall desbocat farà una desgràcia. Sort adversa, funesta. Tenir algú desgràcia en tot el que emprèn. Estar de desgràcia. Portar desgràcia a [...]
|
2.
desgràcia
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [cas o esdeveniment funest] desgracia, desdicha. Si es moria, quina desgràcia!, si muriera, ¡vaya desgracia!2 [sort adversa] desgracia, desdicha, mala suerte. Té desgràcia en tot el que emprèn, tiene desgracia en todo lo que emprende. 3 [mal perpetu] desdicha, desgracia. Té la desgràcia d [...]
|
3.
desgràcia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 calamitat, catàstrofe. soscaire, cas fortuït desgraciat. accident cas advers ruïna encontre, desgràcia impensada, contrarietat. tragèdia cop, desgràcia que afecta greument. infortuni revéso revés de fortuna desastre terrabastada sinistre(esp. tractant-se d'assegurances) contratemps [...]
|
4.
desgracia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [suceso] desgràcia. 2 [suerte adversa] desgràcia, dissort, mala sort. 3 [pérdida de favor] desgràcia, desfavor m [o f]. 4 [torpeza] poca traça, malaptesa, matusseria. 5 caer en desgracia caure en desgràcia. 6 desgracia personal [víctima humana] desgràcia personal. En el accidente no ha habido [...]
|
5.
desgraciadament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb desgràcia, per desgràcia. [...]
|
6.
dissort
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desgràcia, malaurança. [...]
|
7.
malaventura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desgràcia, infortuni. [...]
|
8.
resignar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abandonar voluntàriament en favor d'algú (un benefici, un càrrec, el comandament, etc.). Acceptar amb conformitat una desgràcia, una contrarietat, etc. Resignar-se a la seva sort. És una gran desgràcia, però cal resignar-se. [...]
|
9.
infaust -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No faust, no favorable, que porta una desgràcia, etc. Un dia infaust. [...]
|
10.
terrabastada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xàfec molt intens. Munió de coses que sobrevenen d'un plegat. Grossa malaltia, desgràcia, etc., que sobrevé a algú. [...]
|