f 1 [irritació] rabia. Tremolava de ràbia, temblaba de rabia. 2 med [hidrofòbia] rabia. 3 agafar ràbia a algú cogerle rabia a uno. 4 fer ràbia una cosa dar rabia algo. 5 que fa ràbia que da rabia. 6 quina ràbia! ¡qué rabia!7 tenir ràbia a algú tener rabia a uno. [...]
, largar. Ventar una bufetada, arrear una bofetada. 10 [fer] lanzar, dar, echar. Li ventà una ullada de ràbia, le lanzó una mirada de rabia. v pron 11 abanicarse. Ventar-se amb un diari, abanicarse con un periódico. 12 echarse (o echar intr). Es va ventar a córrer com un esperitat, echó a correr como un [...]
f 1 manía. 2 [afecció exagerada] manía, obsesión. Té la mania del futbol, tiene la manía del fútbol. 3 [aversió] manía, ojeriza, rabia, tirria. L'ha suspès perquè li té mania, le ha suspendido porque le tiene manía. 4 mania de grandesa [megalomania] manía de grandeza. 5 mania persecutòria manía [...]
-osa adj 1 rabioso -sa, furioso -sa, que rabia, que trina. Estava rabiós amb aquella mala passada, estaba rabioso (o que rabiaba) con aquella mala pasada. 2 [que pateix rabior] desazonado -da, inquieto -ta. Té un mal de queixal, que està rabiós, tiene tal dolor de muelas, que está desazonado. 3 [...]
f 1 [malignitat] malicia, maldad. 2 [coneixença del mal] malicia. És un xicot sense malícia, es un muchacho sin malicia. 3 [picardia] malicia. 4 fer malícia [una cosa] saber mal, dar rabia. 5 tenir malícia a algú tener ojeriza (o manía, o tirria, o fila, o hincha) a uno. [...]
f 1 entom bicho m. 2 fig i fam [membre viril] cola, pito m. 3 cuca de forat fig [persona tímida] encogido, retraído. 4 cuca de llum entom [Lampyris nocticula] luciérnaga, lucerna, gusano de luz. 5 morta la cuca, mort el verí fig i fam muerto el perro se acabó la rabia. [...]