FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. fruita de la passió Fruit de la liana Passiflora edulis, de la família de les passifloràcies, semblant a la passionera plantada als jardins, ovoide o subglobós, de pela coriàcia i llisa, de color púrpura o groc, i de polpa sucosa, formada per nombroses llavors negres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
saltar i a ballar d'alegria. Una baldufa, una ballaruga, un objecte esfèric o ovoide, giravoltar. La baldufa, no la sé pas fer ballar. L'ou com balla. ballar de capoll [o ballar de corcoll] Una baldufa, ballar cap per avall. ballar de capoll Anar malament, en decadència, a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. pet d'ase Bufassa. pet de llop [o pet de bou] Bolet del gènere Lycoperdon, de l'ordre de les licoperdals, piriforme o ovoide, generalment terrícola. pet de llop d'agulletes Pet de llop de peridi cobert d'agulletes toves (Lycoperdon echinatum). pet de llop de prat Bolet de l'ordre de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cònic i acabat en una campana ovoide característica, més baix de to que l'oboè. corn de l'abundància Corn o banya buidada vessant de flors, fruites i riqueses que representa l'abundància. Punta o part extrema que presenten algunes coses. Els dos corns d'una enclusa. Els dos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. rosa albardera Peònia. rosa d'amor Nimfea blanca. rosa d'ase Peònia de muntanya. rosa de bosc Estepa blanca. rosa de Jericó Herba de la família de les crucíferes, pilosa, de fulles ovades, flors blanques en curt raïm i fruit en silícula ovoide [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(Capra pyrenaica hispanica). Insecte de l'ordre dels anoplurs, paràsit de l'home, semblant al poll però de cos més curt i ample (Phthirus pubis). Aranyó1 1. Crustaci marí del grup dels braquiürs, de closca ovoide verrucosa i plena de punxes, de potes llargues, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
trifoliata). trèvol d'olor Almegó. trèvol pudent Planta de la família de les papilionàcies, lleugerament fètida, semblant a un trèvol, però alta i dreta, de folíols lluents, flors d'un blau violaci i fruit ovoide i bequerut, que es fa als marges de camps i [...]
Fruit comestible de l'anoner pinya (Annona squamosa), de 6 a 10 cm de diàmetre, de forma rodona o ovoide, recobert d'esquames verdes molt pronunciades, amb una polpa blanca, dolça i molt nutritiva, que conté llavors marrons i molt llises. [...]
Fruit comestible del nonier (Morinda citrifolia), carnós, de tipus múltiple, de 10 a 18 cm, de forma ovoide, amb força llavors, que primer és verd i a mesura que madura passa a ser groc o gairebé blanc i a adquirir una olor agra, que s'utilitza sobretot per a fer-ne suc. [...]
Fruit comestible de l'anoner cor de bou (Annona reticulata), gros, de forma globular o ovoide, irregular, de pell d'un color que va del verd rogenc al groc, reticulada, que es torna marró amb taques vermelles quan madura completament, i polpa carnosa, tova, generalment dolça, aromàtica i una [...]
