FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Allò que condiciona la conducta o que inclina o mou la voluntat en un sentit o altre. amb motiu de Expressió que indica la circumstància que provoca un fet o una acció, o que hi dona lloc. Amb motiu del nostre aniversari us convidem a un sopar al club. Figura, generalment repetida [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat fisiològic que constitueix el període de descans, en què la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes. Un son tranquil, reparador. Tenir el son fort, lleuger. Agafar el son. Perdre el son [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(algú) per guanyar-li la voluntat, despertar-li el desig de fer una cosa, recaptar-ne un favor. Ja fa temps que en Quim fa l'aleta a la Maria. fer l'aleta En les colles de castellers, gest que fa l'enxaneta amb la mà enlaire en el moment de coronar el castell o el pilar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, generalment breu, que aborda d'una manera lliure i no especialitzada els problemes més diversos amb voluntat de creació literària. Obra d'aquest gènere. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una polarització tan gran de l'afectivitat en un únic sentiment que deixa afeblides i àdhuc anul·lades la capacitat de judici i la voluntat. Tendència o emoció sexual intensa, fortament arrelada. Categoria aristotèlica, contraposada a l'acció, que expressa l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Síl·laba que no presenta una alteració del to. síl·laba breu Síl·laba que acaba en vocal breu. síl·laba comuna Síl·laba que pot ésser llarga o breu a voluntat. síl·laba feble Síl·laba que presenta una intensitat articulatòria poc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Potència, vigor de qui o d'allò que és fort. La força muscular d'un home. És un home de molta força. Capacitat d'esforç o de resistència, física, moral o intel·lectual. Tenir força per a alçar un pes. La força de la voluntat. Tenir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'Alfons IV. Aparell sonor per a avisar o cridar algú, que consisteix generalment en un casquet esfèric metàl·lic que és colpit a voluntat per un martellet. El timbre de la porta. Un timbre per a una bicicleta. El timbre de la recepció de l'hotel. Qualitat del so [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el palmell de la mà. cloure una carta Plegar-la i segellar-la. Carta, lletra, closa. Encloure 1. M'he clos els dits a la porta. Terminar. Cloure un compte. Cloure la sessió. Acordar definitivament. D'aquest afer jo no clouria res sense la voluntat de ma filla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Tinc el dia lliure. No tinc un minut lliure. En tot l'edifici queda un pis lliure. Mirem de trobar un seient lliure per a l'àvia. Fet a voluntat del participant en una competició de gimnàstica, patinatge artístic, natació sincronitzada, etc. Exercicis lliures. En futbol [...]
