La segona persona de singular de l'imperatiu del verb morir és mor. Quan es combina amb el pronom de segona persona del singular s'obté la combinació mor-te. Ara bé, de vegades se sol afegir una e de suport al verb i aleshores el pronom feble adopta la forma 't: more't. Per exemple: T'odio [...]

trobar representada amb la forma ve't aquí, perquè s'entén que la forma verbal és ve, com a reducció de veges. Per exemple: Ve-t'ho aquí.  [...]

imperatiu de segona persona del singular que acaba en -es àton (com ara digues, estigues, dugues, tingues, vulgues, sigues, sàpigues, etc.), en els registres informals se sol ometre la s final de l'imperatiu. Per exemple: Digue'm si vindràs (en lloc de digues-me). Estigue't quiet (en lloc de estigues-te). [...]

Verbs com ara apuntar-se, col·laborar, inscriure's o participar demanen un complement de règim preposicional que indica l'activitat o l'acció a la qual es fa referència. Quan aquest complement no és explícit en l'oració, convé reprendre'l amb el pronom feble hi. Per exemple: Avui comença el perío [...]

Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple: T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió? Sempre confia en la bona voluntat dels altres. Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà. El director s [...]

En català, els mots tipus, mena, classe, sèrie, espècie, etc., poden portar un complement format per la preposició de i un nom en singular o en plural. Per exemple: Quin tipus de problema tens? Les dues classes de pastes són igualment bones. En general, quan el nom del sintagma preposicional  [...]

Els sintagmes nominals amb article definit es poden utilitzar amb valor exclamatiu o interrogatiu en alguns contextos. Es poden trobar aquestes construccions en exclamatives directes o indirectes, o en subordinades que depenen de verbs interrogatius. Per exemple: La sort que té de tenir-te al seu [...]

De vegades quan s'afegeix un pronom feble a una forma verbal es creen combinacions pròpies de la llengua oral, que no són adequades en els registres formals. Quan es volen reproduir per escrit aquestes combinacions col·loquials es poden produir canvis ortogràfics, com ara la pèrdua de la consona [...]

Hi ha verbs que tenen una forma lexicalitzada amb el pronom es i el pronom en, com ara sortir-se'n i tornar-se'n. El verb sortir, quan apareix amb la forma sortir-se'n, significa 'resoldre convenientment una situació dificultosa'. I el verb tornar, quan adopta la forma tornar-se'n, significa 'part [...]

D'una banda, el verb seure designa 'estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l'extremitat inferior del tronc, estar assegut'. Aquest verb és intransitiu, és a dir, no regeix complement directe. Per exemple: No hi havia lloc i va seure a terra. Estava tan marej [...]