1.
engolir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un abisme, un corrent, etc., fer desaparèixer sobtosament en el seu si. El mar s'engolí centenars de naus. [...]
|
2.
engolir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
3.
engolir
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Empassar-se, fer passar, per la gola, de la boca a l'esòfag. [...]
|
4.
engolir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [empassar-se] engullir, tragar. 2 fig [fer desaparèixer] tragar, tragarse pron. Les ones engoliren la barca, las olas se tragaron la barca. v pron 3 tragarse. En un moment s'ha engolit deu costelles, en un momento se ha tragado diez chuletas. [...]
|
5.
engolir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 empassar-se. 2 sumir, engolir la terra o l'aigua algú o alguna cosa. No li restava sinó que la terra s'obrís i que la sumís (Tirant lo Blanc). argollar, engolir, un tub o una canonada, un líquid qualsevol. Aquesta canal deu estar embussada per la brossa: no argolla l'aigua de la pluja. dragar [...]
|
6.
englotir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Engolir. [...]
|
7.
aglutició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impossibilitat d'engolir. [...]
|
8.
engolida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'engolir o d'engolir-se. [...]
|
9.
bocabadant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Badant la boca com per engolir. Famolenc, voraç. [...]
|
10.
dragar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La terra obrint-se, les aigües, un xuclador, etc., engolir (quelcom). Desaparegué com si la terra l'hagués dragat. Engolir (la vianda). El veiessis, com draga! no poder dragar algú No poder-lo suportar, tenir-li gran aversió. [...]
|