FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que anomena o invoca. Nom amb què hom s'adreça directament a una persona o cosa personificada. Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que s'usa per a adreçar-se directament a una persona o cosa personificada. Cas vocatiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En què consta el nom d'una persona. Títol de renda pública nominatiu. Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que expressa la funció gramatical del subjecte d'una oració en forma personal o bé el predicat nominal. Cas nominatiu. [...]