FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tapa. Disc de l'amplada d'un vas, que es posa damunt la matèria que s'hi manipula perquè no surti del vas, es mantingui submergida, etc. Peça que s'aplica a la boca d'una olla, una cassola, un perol, una gerra, etc. Una tapadora de llauna. Persona, acció o situació que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument format per una o dues barretes de ferro unides per la part superior, que es penja en una anella dels clemàstecs i sosté l'olla sobre el foc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
setmana entrant. Part entrant. Plat que se serveix a taula, llevat de l'olla o bullit. Per dinar mengem escudella, carn d'olla i dos entrants. Primer plat d'un àpat. Començarem el dinar amb un entrant lleuger. a l'entrant A l'entrada. A l'entrant del carrer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Olla gran de metall. marmita de gegant Cavitat circular oberta en el fons rocós d'un curs d'aigua pel moviment arremolinat de còdols i sorra, que pot assolir alguns metres de diàmetre i de profunditat. marmita de gegant Gorg pregon d'un torrent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coure a foc lent en una olla o cassola tapada per impedir l'evaporació. Carn estofada. Faves estofades. Algú, donar una capa de blanc (a la fusta que ha de daurar). Pintar al tremp damunt d'or brunyit formant relleu. Raspar amb el garfi el color donat sobre l'or (d'un objecte). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gras del porc, comprès entre la pell i la carn, el qual, salat, es guarda per a tirar a l'olla i altres guisats. cansalada fumada Cansalada viada que se sotmet al procés de fumatge per aconseguir-ne la conservació. cansalada viada [o cansalada virada] Cansalada del ventre o del [...]