El verb preocupar, quan s'utilitza per indicar que una cosa causa inquietud o temor en algú, o bé que li ocupa l'ànim, pot ser transitiu o intransitiu. Així doncs, pot anar seguit d'un complement directe o indirecte i en tots dos casos expressa el mateix significat. Per exemple:

Què preocupa els ciutadans? (ús transitiu)
Què preocupa als ciutadans? (ús intransitiu)

El que preocupa la gent és la falta d'informació. (ús transitiu)
El que preocupa a la gent és la falta d'informació. (ús intransitiu)

Si es vol fer la pronominalització del complement, cal tenir en compte si el verb té un ús transitiu o intransitiu . En el cas que sigui transitiu portarà un complement directe, que es podrà pronominalitzar amb els pronoms el, la, els o les, si és de tercera persona. En canvi, si el verb és intransitiu, el complement indirecte es pronominalitzarà amb li o els, tant si és masculí com si és femení. Per exemple:

El preocupa massa el que pensin els altres.
La preocupa massa el que pensin els altres.
Les preocupa massa el que pensin els altres.  
Li preocupa massa el que pensin els altres.
Els preocupa massa el que pensin els altres. (ús transitiu o intransitiu)

Amb el mateix significat, aquest verb es pot utilitzar pronominalment: preocupar-se. En aquest cas, pot anar seguit de la preposició per i indica l'objecte de la inquietud. Per exemple: 

Preocupar-se pel pare ara no serveix de res.
Es preocupa per qui no s'ha de preocupar.

Quan aquest verb pronominal significa que algú s'ocupa d'una cosa, s'utilitza la preposició de. Per exemple: 

No s'ha preocupat de reservar habitació i ara no en tenim.
Preocupa't de les teves coses, que tens prou feina.