Resultats de la cerca bàsica: 14
|
1.
desmentir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contradir (algú) com no havent dit la veritat. El que dic és veritat, i ningú no gosarà desmentir-me. Contradir (allò que diu algú) com a contrari a la veritat. La notícia de la seva mort ha estat desmentida. Si ho ha dit ell, qui gosarà desmentir-ho? Con [...]
|
|
2.
desmentir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir o com dormir.
[...]
|
|
3.
desmentir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: sentir] v tr 1 desmentir. v intr 2 desdir, no lligar. v pron 3 desdir-se. [...]
|
|
4.
desmentir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [negar] desmentir. 2 [demostrar la falta de fonament] desmentir. [...]
|
|
5.
desmentir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
contradir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
Verb 'desmentir': amb '-eix-' o sense? / 'desmenteix' o 'desment'?, 'desmenteixi' o 'desmenti'?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb desmentir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
|
|
7.
ca 4
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a desmentir, generalment precedida de i. Dius que guanyarà el doble que tu? I ca! ca, barret! Variant intensiva de ca. [...]
|
|
8.
desmentiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desmentir. Donar un desmentiment a algú. [...]
|
|
9.
mentir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cientment, voluntàriament, una asserció contrària a la veritat. Menteix descaradament. És un home que no sap mentir. Si les seves paraules mentien, no mentia la seva mirada. Si la fama no ment, fou un gran metge. fer mentir Desmentir (una afirmació). La realitat de [...]
mentir
|
|
10.
Verbs de la tercera conjugació amb dues formes: amb -eix- i sense / acut o acudeix?, consenti o consenteixi?, ment o menteix?
Font
Fitxes de l'Optimot
, és a dir, sense aquest increment.
Aquests verbs són acudir, arrupir, brumir, brunzir, consentir, consumir, desmentir, escollir, mentir, percudir i presumir. Per exemple, el verb acudir es conjuga de la manera següent:
Present d'indicatiu
acudo o acudeixo, acuts o acudeixes, acut o acudeix, acudim [...]
|
mentir
1 1 v. intr. [LC] Fer cientment, voluntàriament, una asserció contrària a la veritat. Menteix descaradament. És un home que no sap mentir.
1 2 v. intr. [LC] per ext. Si les seves paraules mentien, no mentia la seva mirada. Si la fama no ment, fou un gran metge.
1 3 [LC] fer mentir Desmentir (una afirmació). La realitat de vegades fa mentir els refranys.
1 4 [LC] menteixo Expressió usada per a rectificar-se d'una cosa que s'acaba d'afirmar. Menteixo: no la vaig conèixer llavors, ja havíem coincidit un cop abans.
1 5 [LC] mentir pel coll [o mentir per la gola] Dir mentides malèvoles.
2 v. intr. [LC] no mentir una cosa No enganyar, revelar la veritat. Aquests papers no menteixen, algú ens ha estat robant a poc a poc.