Resultats de la cerca frase exacta: 50

Diccionari de la llengua catalana
21. flogist
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància hipotètica postulada a la fi del segle xvii per a explicar la combustió, la calcinació dels metalls, la respiració, la fermentació i la putrefacció. [...]
22. hipòtesi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suposició que es fa per tal de treure'n una conseqüència. Teoria provisionalment adoptada per a explicar certs fets i guiar en la investigació d'altres. [...]
23. indicar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
temps. Exposar, explicar, breument. Ací no farem sinó indicar el mètode a seguir. Assenyalar com a útil, adequat, especialment en medicina. En aquest cas, podem indicar l'ús de la morfina.  [...]
24. engrunar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer engrunes (d'una cosa), convertir-la en engrunes. Aquests rosegons, engruna'ls, i els donarem a les gallines. Li engrunà l'elm. Esgranar. Engrunar blat de moro. Contar, explicar amb tots els detalls. Encloure 1.  [...]
25. sopar 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Àpat que es fa al vespre. Un sopar lleuger. Conjunt d'aliments que es mengen per sopar. El sopar ja és a taula! sopar de duro Fet de poca volada presentat com a magnífic. Explicar un sopar de duro.  [...]
26. reflexologia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent de la psicologia iniciat al començament del segle xx que intenta d'explicar el comportament a partir del funcionament del sistema nerviós, tot considerant que la conducta pot ésser reduïda a diversos actes reflexos i a diferents mecanismes cerebrals. Estudi dels reflexos. [...]
27. conjectura
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Judici que hom es forma de quelcom pels indicis o senyals que en té. Fer conjectures. Aventurar una conjectura. Suposició que hom fa per explicar com deu haver passat o deurà passar alguna cosa. Perdre's en conjectures. Tot això és una mera conjectura. [...]
28. hipotètic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que enclou una hipòtesi. Proposició hipotètica. Admès sense prova amb vista a un raonament, per explicar algun fet. Una causa hipotètica. En gram., que designa situacions dubtoses, eventuals. Oració condicional hipotètica. Que és incert, possible [...]
29. talment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De tal manera. D'igual manera, ben bé. Ell ho anava escrivint talment com ho sentia. talment que De manera que. Li ho van explicar talment que ho aprengués de seguida. A tal punt, tant. Talment s'enfadà, que van haver de demanar-li excuses.  [...]
30. breu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De curta durada. Un discurs breu. ésser breu No estar gaire a dir, a explicar, etc., una cosa. en breu D'aquí a poc temps. Que té la durada d'una unitat, s'aplica a una vocal o a una síl·laba. Una síl·laba breu seguida d'una síl·laba llarga. Rescripte [...]
Pàgines  3 / 5 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>