1 1 v. intr. [LC] Un cos, oposar una força a l'acció d'una altra força que tendeix a moure'l o a deformar-lo. La resclosa ha resistit a l'empenta de la riuada. La nau no pogué resistir a la tempesta. 1 2 v. intr. [LC] Oposar-se, no cedir, no obeir, a la voluntat d'altri, a una impulsió, etc. Resistir als enemics. 2 intr. pron. [LC] Oposar resistència. Jo em resisteixo a creure-ho. Ell vol emportar-se'm; però jo m'hi resisteixo. 3 1 tr. [LC] Aguantar, suportar sense cedir, sense flaquejar, etc. La biga no podrà resistir tant de pes. 3 2 tr. [LC] per ext. Jo no sé com podeu resistir les seves impertinències.
