1.
conill
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (f. conilla) llorigóo llodrigó, el petit. catxap, conill jovenet. 2 adj. despullat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
xisclar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fer xiscles esgariparo esgaldinyar xericar(≠ xerricar) güellaro esgüellar(el porc, la rata, el conill) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
xiscle
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
xisclet esgarip xeric escarcany esgaldiny aliret güello esgüell, xiscle de certs animals, com el porc, la rata, el conill, etc. xiscladissa, seguit de xiscles. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
drapaire
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pedacer parracaireo parraquer trastaire robavellaire, el qui compra i ven roba vella. pelleroto pellissaire, espècie de drapaire que va per les cases dels pobles per comprar pells de conill, anyell, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
pellaire
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pellisser adober, el qui adoba pells. Cp. adobaire pelleter, el qui prepara i ven pells d'abric. pellissaireo pellerot, el qui va per les cases per comprar pells de conill, d'anyell, etc. cuireter, el qui adoba i ven cuirs. tafileter, adober de tafilet. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
6.
cau
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 catau catabalma llodriguerao lloriguera, pròp. cau del conill i, per ext., d'altres animals. 2 amagatall. 3 habitació, cambra. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
vulva
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cony tall figa. La confricació de la verga en els llavis de la figa (d'una obra del segle XV). flor(poèt.) bacora(Alc.; usat a València.) conill xona parrús genitals. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
genitals
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sexe. Una dona com ella... amb el sexe roent (Sagarra). les parts(euf.) les vergonyes. Ensenyar les vergonyes. les nueses natura, òrgans genitals, especialment femenins. secret, íd., expressió usada freqüentment en el Tirant lo Blanc. vulva(->), part externa dels genitals femenins. conill, íd [...]
|
9.
despullat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
nu conill. Es banyaven conills. en pèl de pèl a pèl no dur un fil de roba quedar-se sense un fil de roba escarit, es diu esp. d'un terreny. pelat. Una muntanya tota pelada. espelegat. Muntanyes espelegades. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
menjar 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. calar(fam.). S'ha calat tot el plat. clavar-se(fam.). Em vaig clavar un plat de mongetes amb botifarra. cruspir-se. Es va cruspir tot el pollastre. fotre's(vulg.). S'ha fotut tot un conill. fúmer-se. Es va fúmer tres plats d'arròs. devorar(pròp. menjar un animal la seva presa), [...]
1 v. tr. calar (fam.). S'ha calat tot el plat. clavar-se (fam.). Em vaig clavar un plat de mongetes amb botifarra. cruspir-se. Es va cruspir tot el pollastre. fotre's (vulg.). S'ha fotut tot un conill. fúmer-se. Es va fúmer tres plats d'arròs. devorar (pròp. menjar un animal la seva presa), menjar àvidament. consumir. Barcelona consumeix cada dia x tones de carn. tastar, menjar molt poc d'una cosa. rosegar, menjar un bocí d'alguna cosa. Per berenar només vaig rosegar un crostonet de pa. prendre. Avui encara no he pres res: estic ben dejú. fer baixar coll avall pellucar o pispar, prendre d'un menjar a miques. ficar una cosa al pap, menjar-se-la. picar, prendre una mica d'un menjar. embocar-se. M'he embocat tot un pa. (Menjar s'usa com a v. tr. quan el subjecte és un nom genèric: Ja has menjat arròs?, i com a v. pron. quan el subjecte és un nom determinat: Ja t'has menjat tot l'arròs? Per dinar no menjo pa, però per berenar me'n menjo dues llesques.) 2 (Usat com a verb. abs., és a dir, sense cap subjecte) golafrejar (intr.), menjar amb avidesa. tragar o dragar. El veiessis com draga! endrapar (fam.) manducar (fam.) ensacar (usat a Mallorca, Alc.) fer nyam-nyam (en llenguatge infantil) omplir el pap (el buc, o el ventrell) llaminejar (intr.), menjar llaminadures. llepolejar, íd. piscar. Qui no arrisca, no pisca (refrany). sobremenjar, menjar en excés. fer beguda, menjar i beure una mica, a deshora. carregar (abs.). Vaig carregar massa en el sopar i vaig dormir malament. menjotejar o menjucar, menjar poc i sense gana. menjussar, íd. menjuquejar o fer menjucs, íd. fer mengims, menjar poc i sovint. matar el cuc (o la gana), menjar una miqueta per fer-se passar la gana. treure el ventre de mal any (o de pena, o de guerxesa), menjar abundosament. eixir de mal any, aprofitar-se d'un bon àpat després de dies de menjar poc. fer bona taula, menjar esplèndidament. taulejar, estar sovint a taula per menjar. fer honor a un menjar, menjar-ne molt. banquetejar, anar sovint a banquets. aferrissar-se o aferrussar-se (al menjar), menjar goludament, com un animal famolenc. menjar com un ogre (o com un llop), molt i voraçment. panarrejar, menjar habitualment molt pa. menjar a dos queixos, menjar voraçment. menjar com un ocellet (o com un pinsà, o com un pardalet), menjar poc. menjar com un conill, molt i de pressa. menjar en quatre bocinades (una cosa), menjar-la de pressa. fer una mossada, íd. menjar en una esgarrapada, íd. menjar a cremadent, menjar àvidament. fressar, menjar, els cucs de seda. desdejunar-se esmorzar dinar berenar sopar ressopar 3 Fig. → gastar, corroir. 4 Donar menjar: → alimentar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |