Resultats de la cerca bàsica: 285

Diccionari de la llengua catalana
91. renunci
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En certs jocs de cartes, falta que consisteix a no servir d'un determinat coll tot i tenir-ne cartes. Mentida en què s'atrapa algú. [...]
92. a collibè
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seient cama ací cama allà sobre el coll i les espatlles d'un altre o sobre els lloms. Anar a collibè. Ell em portava a collibè.  [...]
93. jugular
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al coll o a la gola. Vena jugular. Situada en posició clarament anterior, s'aplica a l'aleta ventral d'alguns peixos osteïctis. [...]
94. calpionel·la
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gènere de calpionèl·lids caracteritzats per una closca tubular i coll estret, molt freqüents en els sediments marins dipositats en el límit entre el juràssic i el cretaci. [...]
95. catxo 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc de cartes que hom juga amb mitja baralla i que guanya qui aplega tres cartes del mateix coll o tres reis. fer bon catxo Fer-la bona.  [...]
96. gorgera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de l'armadura que protegia la gola. Adorn del coll fet amb tela a plecs, randes, etc., usat antigament. Papada d'un animal, especialment del porc. [...]
97. podridura
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat d'allò que està podrit. Podrit . podridura de coll Descomposició del coll de l'arrel a causa dels diversos fongs del sòl, freqüent en les plàntules de planter o d'horta. podridura de les arrels Podridura causada pels fongs Armillaria mellea i Rosellinia [...]
98. cigne
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels anàtids, voluminós, de 120 a 150 centímetres de llargada, i de coll llarg i esvelt. cigne cantaire Ocell de la família dels anàtids, amb un cant semblant al so de la trompeta (Cygnus cygnus). cigne de coll negre Ocell de la família dels [...]
99. damajoana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atuell gros de vidre, de gres, etc., de ventre ample i coll curt, que s'usa per al transport de líquids. Tap cònic destinat a garrafes, bidons, etc. [...]
100. gruïformes
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells camallargs, coll esvelt i plomatge acolorit, que comprèn dotze famílies, tres de les quals inclouen espècies presents a les nostres contrades. Individu d'aquest ordre. [...]
Pàgines  10 / 29 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>