Resultats de la cerca frase exacta: 1.038
|
121.
intransitivitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat d'un verb intransitiu. [...]
|
|
122.
iteratiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que expressa repetició. Un verb iteratiu. [...]
|
|
123.
agentiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un subjecte agent, s'aplica a un verb. El verb assassinar és necessàriament agentiu. Que qualifica el verb agentiu i també, d'una manera indirecta, el subjecte, s'aplica a un adverbi. L'adverbi imprudentment és un adverbi agentiu. Complement agent. [...]
|
|
124.
intransitivament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Com a intransitiu. Un verb transitiu usat intransitivament. [...]
|
|
125.
transitivitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de transitiu. Propietat d'un verb transitiu. [...]
|
|
126.
verbalitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir en un verb. Expressar per mitjà del llenguatge. [...]
|
|
127.
deadjectival
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva d'un adjectiu. Un verb deadjectival. [...]
incoatiu -iva
|
|
128.
deadverbial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva d'un adverbi. Un verb deadverbial. [...]
|
|
129.
incoatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que expressa el començament d'un procés verbal i també el desenvolupament creixent del dit procés. El verb començar és incoatiu. Que es conjuga amb formes incoatives. El verb servir és incoatiu. [...]
|
|
130.
denominal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva d'un nom substantiu. Un verb denominal. [...]
|
incoatiu -iva
1 adj. [LC] Que expressa el començament d'un procés verbal i també el desenvolupament creixent del dit procés. El verb començar és incoatiu.
2 adj. [FL] Que es conjuga amb formes incoatives. El verb servir és incoatiu.