1.
indignitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'indigne. La indignitat de la seva conducta ha revoltat tothom. Cosa indigna. Tractar-la així és una indignitat! Exclusió d'una persona en la successió del seu causant per haver realitzat contra ell o certs parents algun dels actes il·lícits definits per la [...]
|
2.
indignitat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f indignidad. [...]
|
3.
indignitat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
vilesa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
indignitat successòria
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Exclusió d'una persona en la successió d'una altra perquè ha realitzat contra ella o alguns parents seus algun dels actes il·lícits tipificats legalment. [...]
|
5.
indignidad
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 indignitat. 2 dr indignitat. [...]
|
6.
vilesa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Qualitat de vil. viltat Cp. infàmia, indignitat, roïndat o roïnesa, baixesa, abjecció 2 Acció pròpia d'una persona vil. bretolada. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 Qualitat de vil. viltat Cp. infàmia, indignitat, roïndat o roïnesa, baixesa, abjecció 2 Acció pròpia d'una persona vil. → bretolada. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
7.
infàmia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
blasme, vergonya, vilesa, maldat. deshonor oprobi estigma(fig.) indignitat ignomínia turpitud, acte vergonyós, infamant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|