FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que inclou principalment herbes, de fulles oposades o verticil·lades, flors sovint zigomorfes, amb la corol·la infundibuliforme, de vegades amb un esperó o un gep basal, els estams poc nombrosos i l'ovari ínfer, i fruit sec sovint [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formació de cristalls de glaç damunt les herbes i damunt els objectes mals conductors de la calor, deguda al refredament d'aquests durant les fortes radiacions nocturnes. Glaçada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenalles a propòsit per a estirar els fils metàl·lics en passar-los per la filera. Pinces petites i graduables que els argenters fan servir per a agafar pedretes i peces fines. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o en una empresa. Sotmetre's a la voluntat d'altri. La pluja, el vent, etc., inclinar gairebé horitzontalment (els blats, els joncs, les herbes, etc.). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per usar-ne i beneficiar-se'n per un temps determinat mitjançant el pagament d'una renda convinguda. arrendar les herbes Contractar les herbes d'una propietat perquè els ramats hi pasturin. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Beguda alcohòlica obtinguda per maceració d'herbes i fruits en aiguardent i endolcida amb sucre o xarop. En farm., solució en aigua d'una substància medicinal, d'un reactiu, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regueró fet amb un càvec seguint la vora d'un conreu per evitar que hi entri l'aigua d'una ploguda o que s'hi escampin les males herbes dels marges. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació petita de tronc buidat o d'escorça, etc., pròpia dels pobles primitius. Embarcació semblant a un bot però de línies molt més fines i molt més lleugera. canoa automòbil Gasolinera 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Format per alvèols. Relatiu o pertanyent a la tècnica d'esmaltar que consisteix a soldar a una planxa metàl·lica làmines fines de menys d'1 mil·límetre de relleu que delimiten els contorns del dibuix. [...]