FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri per a tallar cartó, paper, etc., consistent en un mànec dins el qual es desplaça una fulla metàl·lica de vora molt afuada formada per segments que s'eliminen quan s'han esmussat per l'ús. Variant de balandra de línies molt fines amb dos o més flocs, que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes monocotiledònies, que comprèn un centenar d'espècies tropicals, arbres i herbes robustes, sovint d'aspecte arborescent, de fulles molt grosses, flors irregulars, embolcallades per grans bràctees o en inflorescències amb bràctees grosses, i fruit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que inclou sobretot herbes i arbustos de flors amb cinc sèpals, quatre o cinc pètals i dos o quatre carpels poc o molt soldats entre ells, i de fruit en càpsula o baia, a la qual pertanyen els ribers, les hortènsies, la fetgera blanca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels engràulids, de 20 centímetres de llargada màxima, de dors blau verdós, costats i ventre argentats, amb el musell prominent i la boca molt grossa situada a la part inferior, escates fines i molt caduques, una sola aleta dorsal en posició central [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cama fina. Faccions fines. D'una puresa extrema. Or fi. Argent fi. De tota bondat, triadíssim. Perles fines. Elaborat amb una cura extrema. Cristalleria fina. Subtil, que discerneix els més petits matisos, les relacions més delicades. Tenir l'orella fina. Tenir l'olfacte, el nas, molt fi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, herbes anuals rarament arbustives, sovint amb làtex i amb alcaloides, de fulles generalment dividides, flors amb dos sèpals caducs i quatre o sis pètals, i fruit molt divers, esteses principalment pels països temperats de tot el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Terreny cobert d'herba, principalment d'herbes graminoides. prat alpí Prat natural de les altes muntanyes alpines. prat artificial Prat sembrat o millorat per l'ésser humà. prat dallador [o prat de dall] Prat dallat regularment. prat de pastura Prat aprofitat directament per a l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve a finals de juny, per Sant Joan, s'aplica a diverses fruites, especialment peres. Herba de la família de les escrofulariàcies, robusta, del grup de les herbes bleneres, de fulles enteres o gairebé, tota coberta d'una borra grisenca o blanquinosa que es desprèn a flocs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que comprèn herbes aquàtiques o de llocs humits amb arrels tuberoses o amb rizomes, de flors regulars, amb cinc pètals soldats a la base i en general pilosos o amb crestes a la part de dins, i de fruit en càpsula, de vegades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que porta umbel·la. Família de plantes dicotiledònies, integrada sobretot per herbes d'olor intensa, de tija sovint fistulosa, fulles generalment dividides i amb una gran beina, flors pentàmeres d'ovari ínfer, inflorescència típicament en umbel·la composta i [...]
