FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'aquest plat de cigrons: tinc una gana que defalleixo! Sort que demà vindràs i em donaràs un cop de mà. sort hi ha de (o hi hagué, o hi haurà, etc.) Sort de. Sort hi havia de la mare, perquè el pare era un perdut. —T'han anat bé els meus consells [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és fotre'm. Prendre, furtar, robar. M'han fotut la ràdio del cotxe. Riure's, burlar-se. Que potser te'n fots? Es fot del mort i de qui el vetlla. Patir una experiència negativa, desagradable, fastiguejar-se. Fotre's de gana. Fotre's de fàstic. Fotre's de son. Fotre's d'avorriment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer rosegador de la família dels arvicòlids, de costums diürns, que construeix galeries als prats alpins i subalpins i als camps de dalla (Arvicola terrestris). rata bàndicut Bàndicut. córrer la rata pel ventre Tenir gana. el gat i la rata V. gat [...]
arribar no seria la mateixa (millor que on podrien arribar no seria la mateixa).
Eren uns anys en què / en els quals la gent passava gana (millor que on la gent passava gana).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (27.6.2)
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
morbós, impedir-li de dormir. llevar la gana a algú Una preocupació, un estat morbós, impedir-li de menjar. llevar la pell a algú Despullar-lo del que té, difamar-lo. llevar la taula Desparar-la. llevar la vida a algú Matar-lo. llevar un tribut Redimir-lo [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mastegar i empassar-se (un aliment sòlid). Menjar pa. Ja has menjat arròs? Els moltons mengen herba. Menjar de pressa, a poc a poc, a cremadent. Menjar tres cops el dia. Menjar tot sol. Menjar a casa, al restaurant, al tren. La gana ve menjant. menjar a dos queixos Menjar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
claus al pany. No té gana: ha deixat tot el menjar. No tinc set: he deixat tot el vi. Els nens, els he deixats amb l'àvia. Bé, jo us deixo: he d'anar a agafar el tren. Em van deixar al carrer. Els deixaren per morts. Oblidar 1 3. He quedat moll com un ànec perquè m'he deixat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mal de cor Defalliment, sensació de buidor a l'estómac, produïts per la gana. mal de mar Mareig 1. mal de muntanya Estat morbós que es manifesta a l'alta muntanya a causa de la disminució de la pressió atmosfèrica, el qual presenta símptomes com ara falta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dents llargues [o tenir bona dent] Tenir molta gana. Part sortint de certs objectes, la qual recorda per la forma i la disposició una dent. Les dents d'una serra, d'un xerrac. Les dents d'una roda d'engranatge. Les dents d'una cremallera, d'uns clemàstecs. Les dents d'una fulla. Part [...]
