poliglot, que parla diverses llengües. Ant. Unilingüe. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

aqueix. Aquest s'aplica a les persones o coses que es troben més a prop del qui parla; aqueix designa les coses o persones que són més a prop de la persona a qui hom parla. esti eix això, forma despectiva de designar una persona. On va, això? aquí(fam.), aquest, designant una persona que és a [...]

callat. És un noi molt callat: no parla mai si no li pregunten res. callantívol retret mújol malmirrós sorruto sornut saturn de poques paraules silenciós ésser un mussol, es diu d'un que a penes parla. motxo Ant. Garlaire. Jovial. Parlador. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

pampana ximple bajà carnestoltes baliga-balaga(->) taral·lirot tocacampanes, persona que parla sense solta, poc formal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

faceciós(dit d'una persona o d'una cosa) ironista, que parla o escriu amb ironia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

li parlà! 2 cop. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (de la veu) deix cantarella to modulació entonació accent. Parla bé el català però amb un accent francès. 2 (En gram) flexió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

La terra natal on hom ha viscut esp. en la seva joventut i, sobretot, on hom parla la seva llengua materna. terrer. L'amor al terrer. terra. A la meva terra ho diem així. país(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

difamatori. adj. En la llengua parlada hom l'usa sovint com a sinònim d'envilidor, degradant. És una incorrecció que cal evitar. No és una acció el que denigra, sinó una persona que «ennegreix» moralment aquell de qui ella parla. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Conjunt de mots i formes de parlar propi d'una nació. llenguatge(->) idioma parla. La nostra parla suau... d'uns amb altres és prou entenedora (Maragall). parlar(m.), llenguatge, sia llengua, dialecte, patuès, etc. Els parlars de França. dialecte, parlar local [...]