191.
Apostrofació davant de cursiva / Apostrofació davant de títols i usos metalingüístics
Font
Fitxes de l'Optimot
'escriu amb dues esses.
No se sol apostrofar, en canvi, la preposició de:
El substantiu de atraure és atracció.
[...]
|
192.
bon
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj [forma que pren bo davant un substantiu o infinitiu] 1 buen. Un bon home, un buen hombre. 2 fer (o ésser) de bon ser bueno de (o para). Aquest pastís fa de bon menjar, este pastel es bueno de comer. [...]
|
193.
gènere
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Categoria morfològica que en algunes llengües marca els substantius, els pronoms, els adjectius, etc. com a masculins, femenins o neutres, o bé com a animats o inanimats, a través de determinats trets formals, com ara la concordança flexional entre un substantiu i els seus determinants. [...]
|
194.
Formes dobles: concordança / Ús no sexista del llenguatge
Font
Fitxes de l'Optimot
monitora han de vigilar els nens).
Quan els substantius són invariables, a vegades s'utilitza la forma doble per a l'article i un únic substantiu: el o la portaveu. És preferible evitar aquesta construcció, que resulta especialment forçada en plural.
Pel que fa a les denominacions dobles que han de [...]
|
195.
divers
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 vari(va sempre després del substantiu, igual que qualsevol altre adjectiu). Colors varis. De formes vàries. variat, íd. diferent(->) distint dissemblant heterogeni, de natura diversa. 2 pl. algun. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
196.
objectiu
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. (Dit d'una cosa) real(en oposició a subjectiu) material substantiu, que existeix per si. 2 (Dit d'una persona en el seu jutjament) imparcial impersonal desapassionat Ant. Tendenciós. 3 m. fi. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
197.
seu 3
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-eva (o seua) adj pos de 3a pers 1 [d'ell, d'ella] suyo -ya. Un germà seu, un hermano suyo. 2 [de vostè] suyo -ya. Senyor Roca, ha vingut aquell amic seu, señor Roca, ha venido aquel amigo suyo. 3 el seu, la seva [davant de substantiu] su. La seva mare i el seu pare, su madre y su padre. pron pos [...]
|
198.
gènere de noms d'institucions i organismes no catalans
Font
Fitxes de l'Optimot
substantiu Partei, que és el nucli del sintagma (en aquest cas, i malgrat que Partei és femení en alemany, en català se li aplica el gènere masculí perquè partit és masculí).
Ara bé, hi ha diversos casos en què el gènere que tindria el nom estranger en català no correspon al gènere que s'acaba atribuint a [...]
|
199.
malo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-la adj 1 [que no es bueno] dolent -a, mal -a [abans de substantiu]. Noticia mala (o mala noticia), notícia dolenta (o mala notícia). 2 [inclinado al mal] dolent -a, mal -a [abans del substantiu]. Es un hombre malo, és un home dolent (o és un mal home). 3 [enfermo] malalt -a. Ayer estuve mala [...]
adj 1 [que no es bueno] dolent -a, mal -a [abans de substantiu]. Noticia mala (o mala noticia), notícia dolenta (o mala notícia). 2 [inclinado al mal] dolent -a, mal -a [abans del substantiu]. Es un hombre malo, és un home dolent (o és un mal home). 3 [enfermo] malalt -a. Ayer estuve mala, ahir vaig estar malalta. 4 dolent -a, desagradable. ¡Vaya día más malo he tenido!, quin dia més dolent que he tingut! 5 [dificultoso] difícil. Es malo de explicar, és difícil d'explicar. 6 [no hábil, no apto] dolent -a. Esta herramienta es mala para hacer agujeros, aquesta eina és dolenta per a fer forats. 7 [muchacho travieso] dolent -a, entremaliat -ada, indòcil. Pórtate bien y no seas malo, fes bondat i no siguis dolent. 8 a malas a males (o a les males). 9 estar de malas [en el juego] estar de pega, no tenir sort. 10 estar de malas [de malhumor] estar de mala lluna (o de futris). 11 estar de malas con estar de punta amb, estar renyit amb. 12 lo malo es que l'inconvenient és que, llàstima que. 13 malo de de mal. Un trabajo malo de hacer, una feina de mal fer. 14 malo será que... mal serà (o anirà) que..Malo será que hoy no terminemos el trabajo, mal serà que no acabem avui la feina. 15 más vale malo conocido que bueno por conocer val més boig conegut que savi per conèixer. 16 nada malo [irónico] gens malament, malament del tot. No sería nada malo que te pagasen el viaje, no estaria gens malament que et paguessin el viatge. 17 ponerse malo posar-se malalt, emmalaltir-se. 18 por las malas per força. Por las malas no le haréis comer, no el fareu menjar, per força. 19 por las malas o por las buenas p fr tant sí com no, de grat o per força. 20 ser malo de [costoso] fer de mal. Es malo de decir, fa de mal dir. m 21 [diablo] esperit maligne, maligne. 22 [en una narración, película] dolent. En las películas siempre pierde el malo, a les pel·lícules sempre perd el dolent.. interj 23 malament!, malament rai! |
200.
aclamació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ovació, esclat d'aplaudiments, de manifestacions d'entusiasme. bravo. Des d'aquí se sentien els bravos de la gent. víctor, crit de joia amb què s'aclama algú. hurra(interjecció usada com a substantiu, semblant a bravo) visca, íd. Els aplaudiments i els visques de la generació no volien acabar [...]
|