FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'exterior o d'exterioritzat. Demostració que aparenta un afecte de l'ànim. No et fiïs de les exterioritats. Honor, aparell, etc., de pura cerimònia, de mera ostentació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Retre honor (a algú o alguna cosa). Honrar Déu. Honrar pare i mare. Enaltir, premiar, el mèrit (d'algú o alguna cosa). M'honra amb la seva amistat. L'honraren amb el primer premi. Ésser motiu d'honor, d'orgull, de glòria (per a algú). Un savi que honra el seu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acollir amb aclamacions. La gentada aclamà el general. Conferir (a algú) un càrrec, una honor, per aclamació. Llavors les turbes van aclamar-lo messies. Elegir per aclamació. L'han aclamat vencedora. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre sobre si mateix, a compte seu, (un honor, un càrrec, una obligació, una responsabilitat). Va assumir les conseqüències de la seva dimissió. Ha assumit la presidència de la nació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer una taca o taques (en alguna cosa). T'has tacat tot el vestit. Ves amb compte: no et taquis. És un líquid que no taca. Tacar l'honor, la reputació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Digne d'honor. Un home honorable. Una família honorable. Que fa honor. Conducta honorable. Tractament donat als membres dels governs i dels parlaments de diversos països. El Molt Honorable Senyor President de la Generalitat. [...]
