FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom feble en quan va darrere un verb acabat en vocal altra que u o d'un pronom feble acabat en vocal, llevat el cas en què el segueixi el pronom hi. Porta'n un. Dona-me'n un. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix l'article en en singular davant un nom començat en vocal o h. N'Antoni i en Joan. N'Alemany i en Pujol. Forma que revesteix l'article na en singular davant un nom començat en h o en vocal altra que i o u febles. N'Aina i na Isabel. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compost resultant de la combinació directa dels halògens entre ells, de fórmula general XX'n, en què n és un nombre imparell i X', l'halogen més lleuger. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància que, afegida als productes alimentaris en una petita proporció, n'evita l'alteració microbiana i n'elimina o hi impedeix el creixement de microorganismes, de tal manera que n'assegura la conservació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on es llencen o s'enterren les bèsties mortes. anar al canyet [o anar-se'n al canyet] Morir 1 1. anar al canyet [o anar-se'n al canyet] El negoci se n'ha anat al canyet. [...]
