161.
maronita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als maronites. Membre d'una Església catòlica de ritu siríac establerta al Líban, on constitueix el grup religiós més important. [...]
|
162.
mercedari -ària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'orde de la Mercè. Un frare mercedari. Membre d'aquest orde o d'algun dels seus ordes filials. [...]
|
163.
metodista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al metodisme. Membre d'una divisió de l'Església anglicana fundada pels germans Charles i John Wesley al segle xviii. [...]
|
164.
mutilar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar (a algú) un membre o una part essencial del cos. El van mutilar a la guerra. Mutilar un arbre. Mutilar una comèdia. [...]
|
165.
talibà -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als talibans. Membre d'un moviment islamista radical afganès que intenta imposar una aplicació estricta i integral de la xaria. [...]
|
166.
viril
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pertany al sexe masculí, a l'home fet, capaç de procrear. Membre viril. Edat viril. Que té energia baronívola. Un monarca viril. [...]
|
167.
xerif xerifa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Noble descendent de Mahoma per la seva filla Fàtima. Membre de la dinastia encarregada de la custòdia dels llocs sagrats de la Meca. [...]
|
168.
bagràtida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre de la dinastia dels Bagratuni, que regnà a Armènia i a Geòrgia entre els segles ix i xix. Relatiu o pertanyent als bagràtides. [...]
|
169.
cadell 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un dels dos bàndols enfrontats en què estava dividida la noblesa catalana al final del segle xvi i començament del segle xvii. [...]
cadell2
m. [HIH] Membre d'un dels dos bàndols enfrontats en què estava dividida la noblesa catalana al final del segle xvi i començament del segle xvii. |
170.
dinasta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entre els antics, príncep que regnava sota la dependència d'un altre sobirà. Membre d'una dinastia sobirana apte per a succeir al tron. [...]
|