FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre de l'antiga noblesa militar japonesa, caracteritzat pel seu profund coneixement de les arts marcials i pel fet de tenir com a norma de conducta el codi d'honor del guerrer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Presentar, oferir, (una prova, una raó, un argument). L'autor va adduir diversos arguments en defensa de la seva teoria. Acostar (un membre o un òrgan qualsevol) al pla medià del cos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'una societat secreta xinesa de caràcter xenòfob sorgida arran de la derrota xinesa davant el Japó i de les pressions politicoeconòmiques de les potències europees el darrer decenni del segle xix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a Pere Valdès o als valdesos. Església valdesa. Membre d'un moviment espiritual originat arran de la predicació de Pere Valdès a Lió que actualment constitueix una confessió cristiana autònoma. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un grup religiós jueu que es comprometia a observar estrictament la llei jueva. Persona que afecta una pietat que no té observant rigorosament les pràctiques exteriors de la religió. Actitud farisea. Secta farisea. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un membre de menys en alguna de les parelles de cromosomes homòlegs, s'aplica a una cèl·lula, un teixit, un organisme. Que no té homòleg, s'aplica al cromosoma d'un organisme monosòmic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció d'un membre amputat compresa entre la cicatriu i l'articulació situada pel damunt. Estaloc. Canell. Peça cilíndrica situada a cada costat d'un canó, que li serveix de suport o per a girar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conforme a una doctrina. Relatiu o pertanyent a l'ortodòxia cristiana oriental. Relatiu o pertanyent al conjunt d'esglésies cristianes orientals en comunió amb el patriarca de Constantinoble. Església ortodoxa. Membre de l'Església ortodoxa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un cos de les forces de seguretat de certs països. Soldat destinat antigament, a l'Estat espanyol, a la vigilància de les costes i a la persecució del contraban. Antic soldat armat d'una carrabina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Motllura que corona un membre arquitectònic. Corona heràldica oberta, anterior a la classificació heràldica de les corones. Disc o casquet esfèric de l'antic fus de filar a mà que corona l'extrem oposat a la punta. [...]
