FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura d'home feta de draps, de pasta, de fusta, etc., a vegades amb aire grotesc. Escultura, dibuix, caricaturescos d'un home, d'una dona, d'un animal, etc. Figura de persona o d'animal que forma part d'una falla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dibuix que serveix de model per a fer vestits. Col·lecció de figurins de vestits de la moda. Ninot per a servir de model de vestits. Persona vestida amb elegància afectada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ninotde fusta, amb un escut i un fuet a l'extrem, que, en certs jocs, el jugador ha de colpejar procurant esquivar el fuet. Persona aturada, inútil, que fa nosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ninot lleuger que porta un pes a la base i que, desviat de la seva posició vertical, torna a posar-se dret per l'acció del pes addicional. Insecte ortòpter, saltador, glabre i de color verd. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cara grotesca. Fer carasses. Carota 2. Cara de pedra, metall, etc., esculpida en algunes fonts, portals o cantonades. Gàrgola. Ninotde palla que es posa al cim del paller per a espantar els ocells. Bocí de paret mal emblanquinat o mal pintat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa relacions que denoten: El punt de partida d'un moviment, d'un espai de temps, d'una transició, d'un mesurament, l'origen; allò de què és separat, privat, alliberat, etc., quelcom. D'on vens? Sortir de casa. Baixar de la muntanya. Pujar de Monistrol a Montserrat. Treure [...]