11.
olisquear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr fam ensumar, flairar. [...]
|
12.
olfatear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 olorar, ensumar, flairar. 2 fig [curiosear] nassejar, ficar el nas. [...]
|
13.
trascender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: defender] v intr 1 [oler] flairar, fer olor. 2 [divulgarse] transcendir. Procuraron que no trascendiera la noticia, van procurar que no transcendís la notícia. 3 transcendir. Los hechos ocurridos no trascenderán a otros departamentos, els fets esdevinguts no transcendiran a d [...]
|
14.
oliscar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [oler] ensumar, flairar. 2 fig nassejar, ficar el nas. v intr 3 p fr ferumejar, pudir. El pescado empieza a oliscar, el peix comença a ferumejar. [...]
|
15.
olorar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 odorar flairar ensumar percebre una olor 2 Fig. endevinar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
16.
oler
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: morder] v tr 1 olorar, ensumar, flairar. Oler una rosa, olorar una rosa. 2 fig [adivinar] olorar, ensumar. Ya ha olido lo que estamos haciendo, ja ha olorat el que fem. 3 fig [curiosear] nassejar, ficar el nas. v intr 4 [bien] fer olor. Huele a rosas, fa olor de roses. 5 [mal [...]
[Se conjuga como: morder] v tr 1 olorar, ensumar, flairar. Oler una rosa, olorar una rosa. 2 fig [adivinar] olorar, ensumar. Ya ha olido lo que estamos haciendo, ja ha olorat el que fem. 3 fig [curiosear] nassejar, ficar el nas. v intr 4 [bien] fer olor. Huele a rosas, fa olor de roses. 5 [mal] fer pudor, pudir. Huele a sudor, fa pudor de suor. 6 [hacer buen olor] flairar. ¡Cómo huelen estas rosas!, com flairen aquestes roses! 7 fig fer olor (o pudor), pudir. Esto huele a trampa, això fa olor de (o put a) trampa. 8 no olerle bien a uno fig no agradar-li gaire (o gens), no fer-li gens de goig. 9 oler algo que apesta fam fer una pudor que empesta. 10 oler bien fer bona olor. 11 oler mal fer pudor, pudir. v pron 12 fig [sospechar] olorar tr, ensumar tr. Me huelo que no lo vamos a pasar muy bien, oloro que no ens ho passarem gaire bé. 13 me lo olía ho veia venir, m'ho temia. |
17.
sospitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
algun indici o aparença. conjecturar. (mig) pensar-s'ho (mig) témer-s'ho (mig) esperar-s'ho dubtar-se'n. Aquest ús de dubtar era corrent en els nostres clàssics (V. Alc.). El rei Carles es dubtava de traïció d'aquells que amb ell eren (Muntaner, Crònica). flairar(fig.). Ell de seguida va flairar que [...]
|
18.
mosca
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fam mig témer-se (o esperar-se, o pensar-se) una cosa, ensumar (o flairar) una cosa. [...]
|
19.
olor
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
beguda una substància que s'hi ha produït químicament. pudor. 2 Fer olor: pudir. saber. Aquesta ampolla sap a petroli. flairar. Com flairen aquestes roses! flairejaro flairosejar, fer flaire. 3 Perdre l'olor: Esbravar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
20.
viento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] perdre la xaveta (o el cap, o el seny). 8 contra viento y marea contra vent i marea. 9 corren malos vientos para... fig són temps dolents per a.... 10 darle a uno el viento de una cosa fig [sospechar] flairar (o ensumar) una cosa. 11 despedir (o echar) con viento fresco fam engegar a dida (o a passeig, o [...]
|