Resultats de la cerca frase exacta: 12
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
oblidar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre la memòria (d'alguna cosa), no recordar-la, no tenir-la present en l'esperit. Sabia la regla, però l'he oblidada. He oblidat el seu nom. Oblides que ell no n'ha de saber res, d'això? No pensar a agafar (alguna cosa). Oblidar un objecte. He oblidat els guants en el cotxe [...]
|
|
2.
desaprendre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oblidar (allò que hom ha après). [...]
|
|
3.
descuidar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No cuidar (algú o alguna cosa). Descuidar un malalt. Descuidava els fills. No m'agrada descuidar la imatge. Va sempre molt descuidat. Deixar de fer una cosa per efecte de no recordar-se de fer-la. Em vaig descuidar de preguntar-li-ho. No et descuidis d'anar-hi. Oblidar 1 2. M'he descuidat [...]
|
|
4.
particularisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinació exclusiva o especial per un interès, un partit, una contrada, particulars. Tret característic d'un individu o d'un conjunt d'individus. L'atenció exclusiva als particularismes pot fer oblidar el bé general. particularisme històric Teoria que postula l [...]
|
|
5.
oblit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'oblidar. L'oblit de les injúries rebudes. L'oblit dels seus deures. Ha estat un oblit lamentable. Caure una cosa en l'oblit. Posar en oblit una cosa. Jaure una cosa en l'oblit. Deixar una cosa en l'oblit. Treure, sostreure, una cosa de l'oblit. Pèrdua temporal o permanent de [...]
oblit
|
|
6.
enterrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[o enterrar la sardina] Terminar la festa del carnaval. Oblidar voluntàriament (un record, una idea). Ha enterrat l'amor que li tenia. Retirar-se completament de la vida de relació. Es va enterrar en un poblet de muntanya. [...]
|
|
7.
lotus
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'Àfrica i Àsia, les fulles, les flors i els fruits de la qual són emprats sovint com a motius ornamentals (Nymphaea lotus). lotus blanc Lotus 1 1 . Flor del lotus. Nelumbe . lotus de l'Índia Nelumbe . Arbre mític el fruit del qual, segons els antics, feia oblidar llur pàtria als [...]
|
|
8.
propòsit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
els seus propòsits. Va oblidar aviat els bons propòsits i va tornar a les taules de joc. a propòsit Apropiat. Una branca a propòsit per a fer un bastó. a propòsit Oportunament. Vens a propòsit: necessitàvem algú que ens ajudés. de [...]
|
|
9.
clau 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
altre Una pena, un amor, etc., fer-ne oblidar un altre. voler fer entrar el clau per la cabota Entossudir-se en un procediment ineficaç, contraproduent. Tumor que es forma a la peülla dels quadrúpedes ungulats. Ullal 1 1. Coit. Fotre un clau. clau d'espècia Clavell d [...]
|
|
10.
exemple
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de comparació del que pot esdevenir-se de semblant. Oblidar els exemples de la història. Fet que se cita com a suport d'una asserció. Has fet moltes coses mal fetes: per exemple, no avisar-lo. Passatge d'un autor o enunciat que se cita com a suport o il·lustració d'una regla [...]
|
oblit
1 m. [LC] Acció d'oblidar. L'oblit de les injúries rebudes. L'oblit dels seus deures. Ha estat un oblit lamentable. Caure una cosa en l'oblit. Posar en oblit una cosa. Jaure una cosa en l'oblit. Deixar una cosa en l'oblit. Treure, sostreure, una cosa de l'oblit.
2 m. [PS] [PE] Pèrdua temporal o permanent de la capacitat de recordar, de reconèixer o d'actuar en relació amb el que ha estat après.