Resultats de la cerca frase exacta: 311
|
91.
bou 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil remugant domèstic de la família dels bòvids, de grans dimensions, cap gros armat de dues banyes, pell dura i pèl curt (Bos taurus). Bou adult castrat. Una parella de bous. Junyir els bous a l'arada. Carn de bou. Bou mener o esqueller. bou [...]
bou1
|
|
92.
capçal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, formen el bastiment d'una porta, d'una finestra, etc. Travesser de fusta que formant parella amb un altre van l'un al davant i l'altre al darrere del carro, perpendicularment a les contrapernes, amb què formen el bastiment de la caixa. Peça de fusta adaptada a l'ungla de l'àncora de cep [...]
|
|
93.
columna
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
del timó Puntal que, fent parella amb un altre, dona suport a l'eix de la roda del timó. columna del bauprès Peça robusta de fusta situada a ambdós costats de la contraroda dels velers. columna del molinet Peça vertical que, formant parell amb una altra, servia de [...]
|
|
94.
porta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, se n'obre una altra. porta batent Porta que es tanca tota sola. porta caladissa Porta que es tanca abaixant-la. porta cotxera Porta d'una casa per la qual pot passar un cotxe. Planxa de fusta o de ferro, rectangular o ovalada, que, fent parella amb una altra, manté l'art obert lateralment, en [...]
|
|
95.
renyir o renyar?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes renyir i renyar tenen significats diferents.
El verb renyir és intransitiu i s'utilitza amb el sentit de 'rompre l'amistat, el tracte personal'. Per exemple:
La Dolors ha renyit amb la seva parella.
En canvi, el verb renyar és transitiu i designa l'acció d'adreçar a algú blasmes [...]
|
|
96.
denominacions del Pakistan
Font
Fitxes de l'Optimot
oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:
La seva parella és del Pakistan / de Pakistan.
[...]
|
|
97.
traïcionar o trair?
Font
Fitxes de l'Optimot
sent traït perquè la seva parella l'ha deixat i ara surt amb el seu millor amic.
[...]
|
|
98.
maxixe [pt]
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Ball de parella, d'origen brasiler, que combina elements del xotis, la polca i la masurca. [...]
|
|
99.
lambada
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Ball de parella, d'origen brasiler, en què els balladors, estretament enllaçats, fan ondular marcadament els malucs i les espatlles. [...]
|
|
100.
Pseudoderivats o falsos derivats: o o u?, b o v?
Font
Fitxes de l'Optimot
recull els pseudoderivats més habituals de la parella o/u:
boca: bucal (però bocassa, boqueta)
córrer: concurrència, ocurrència (però concórrer)
doble: duplicar, duplicitat (però doblar)
dolç: dulcificar, edulcorar (però endolcir)
home: humà, humanisme (però homenàs, homenot)
jove: juvenil (però [...]
|
bou1
1 1 m. [AGR] [JE] [LC] [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant domèstic de la família dels bòvids, de grans dimensions, cap gros armat de dues banyes, pell dura i pèl curt (Bos taurus ).
1 2 m. [AGR] [LC] [ZOM] Bou adult castrat. Una parella de bous. Junyir els bous a l'arada. Carn de bou. Bou mener o esqueller.
1 3 [AGR] [ZOM] bou mesquer Mamífer remugant del grup dels bovins, molt gros, de pelatge llarg i grans banyes recorbades davant els ulls, que viu a Alaska, al Canadà i a part de Groenlàndia (Ovibos moschatus ).
1 4 [LC] no veure un bou a tres passes Ésser molt curt de vista.
1 5 [LC] passar bou per bèstia grossa Ésser certes coses possibles o passadores perquè hom no mira prim, no s'hi mira gaire.
1 6 [LC] perdre bous i esquelles Perdre-ho tot.
1 7 m. [LC] Carn de bou o de vaca. Avui venien el bou molt bé de preu.
2 m. pl. [JE] [LC] Festes populars de joc amb un o més bous. Avui fan bous.
3 m. [ZOI] Crustaci decàpode marí i braquiür, gros i robust, comestible molt apreciat (Cancer pagurus ).
4 m. [LC] Bestreta feta per un fabricant a un treballador pagant-li per endavant una feina a fer.