Resultats de la cerca bàsica: 163
|
51.
piular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Els pollets de la gallina i altres ocells, cridar. Parlar1 1 1. No et vull sentir piular en tot el dinar. no piular Callar 1 1. Tu no piulis i deixa que ho expliqui ell. no poder piular Poder a penes parlar per un impediment físic o no tenir dret a parlar donat allò de què es [...]
|
|
52.
comparèixer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Presentar-se. He esperat tres hores el meu cosí, i no ha comparegut. Les orenetes compareixen per la primavera. Quan ens posàvem a taula ha comparegut a dinar. Una cosa perduda, ésser trobada. Ja han comparegut les claus. Presentar-se en justícia. Presentar-se davant un [...]
|
|
53.
devorar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un animal, menjar-se (la seva presa). Els llops han devorat quatre ovelles. Les erugues han devorat les fulles. El nostre cos serà devorat pels cucs. Menjar àvidament. Després de la caminada, vam devorar el dinar. Té una gana, que no menja: devora. La devorava amb la mirada [...]
devorar
|
|
54.
acompanyar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajuntar-se (a algú) per fer el que ell fa, principalment per anar allà on ell va. T'acompanyaré fins a casa teva. Va venir acompanyat del seu fill. Voleu acompanyar-nos a dinar, a sopar, a prendre cafè? Anar (amb algú) per escortar-lo, custodiar-lo, fer-li costat, guiar-lo [...]
|
|
55.
magre -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poc greix o teixit adipós. Un home magre. Una dona magra. Carn magra. fer magre [o menjar de magre] Menjar amb abstinència de carn. De poca substància, no gras, no ric. Una vegetació magra. Un terreny magre. Calç magra. Hem tingut un dinar molt magre [...]
|
|
56.
regar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Espargir aigua, especialment en forma de pluja (sobre una planta). Un riu, passar (per una població o per un territori). Les terres regades pel Xúquer. Acompanyar (un menjar) amb una beguda. Regarem el dinar de Nadal amb un bon vi. [...]
|
|
57.
plat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
junts diversos menjars d'un àpat. Per a dinar, hem menjat un plat combinat. Menja que se serveix en un àpat. Hem menjat tres plats: truita, lluç fregit i pollastre rostit. Guisat 1. El rap a la marinera és un plat que m'agrada molt. fer plat d'una cosa Donar-hi gran [...]
|
|
58.
alegre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Quin dia tan alegre! Va ser un dinar molt alegre. [...]
|
|
59.
complet -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté tots els elements o les parts de què ha d'estar constituït, que té el nombre requerit de components, sense mancar-ne cap. Aquest joc de cartes no és complet: hi falten els vuits i nous. Una vaixella completa. Un regiment complet. Un tractat complet. Un dinar [...]
|
|
60.
encarregar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o servida (alguna cosa). Encarrega canelons per al dinar de la Festa Major. Ara ja es poden encarregar les entrades per telèfon. [...]
|
devorar
1 1 v. tr. [LC] Un animal, menjar-se (la seva presa). Els llops han devorat quatre ovelles.
1 2 v. tr. [LC] per ext. Les erugues han devorat les fulles. El nostre cos serà devorat pels cucs.
1 3 v. tr. [LC] Menjar àvidament. Després de la caminada, vam devorar el dinar. Té una gana, que no menja: devora.
1 4 v. tr. [LC] per ext. La devorava amb la mirada. Devora llibres i més llibres.
2 1 tr. [LC] Exhaurir, consumir enterament. Ha devorat l'herència.
2 2 tr. [LC] [MD] per ext. Tinc una febre que em devora. Tinc una set que em devora.