Resultats de la cerca frase exacta: 161

Diccionari de la llengua catalana
101. plaure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir de gust, trobar encertat. Ho farem així tant si us plau com si no us plau. si us plau Apel·lant cortesament a la bona voluntat d'algú. El pare ens ha demanat si us plau que no arribem tard. si us plau Expressió de cortesia per a demanar alguna cosa. Escolteu-me, si [...]
102. autonomia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'autònom. Facultat de governar-se per les seves pròpies lleis. autonomia administrativa Autonomia de la qual gaudeixen els municipis, les províncies i altres ens. Comunitat autònoma. autonomia de la voluntat Principi en virtut del qual els subjectes jurídics [...]
103. educar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
comportament social. Nen, que no t'han educat, a casa? Desenvolupar i perfeccionar (una capacitat o una qualitat). Educar el gust artístic. Educar l'oïda dels estudiants de música. Educar la voluntat. Acostumar (un animal) a actuar d'una manera determinada. Educar un gos. Habituar (un [...]
104. inspirar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
voluntat (d'algú). Creien que Déu inspirava Joana d'Arc. Exercir una influència estimuladora sobre l'intel·lecte (d'algú). Experimentar una influència estimuladora en l'intel·lecte. S'inspirava amb la contemplació d'aquells bells paisatges. Aquest poeta s'inspira en [...]
105. instint
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impuls interior natural que no depèn de la raó ni de la voluntat. L'instint del bé, del mal. No saber resistir als instints. Facultat innata de l'ésser humà i dels animals per fer determinats actes dirigits a la conservació individual i de l'espècie sense haver de [...]
106. magnetisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
durant el qual obra i parla sota la voluntat d'aquella. [...]
107. malícia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinació a fer el mal. Ha fet això per pura malícia. És increïble la malícia d'aquell home. La malícia de les seves accions. Tendència d'un mal a esdevenir maligne. Tenir un gra molta malícia. tenir malícia a algú Portar-li mala voluntat [...]
108. modernisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'Europa occidental i als Estats Units, caracteritzat per la voluntat de modernitat. Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner són figures representatives del Modernisme a Catalunya. Tendència d'alguns, condemnada per l'Església, d'introduir certes innovacions en els estudis [...]
109. resistir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos, oposar una força a l'acció d'una altra força que tendeix a moure'l o a deformar-lo. La resclosa ha resistit a l'empenta de la riuada. La nau no pogué resistir a la tempesta. Oposar-se, no cedir, no obeir, a la voluntat d'altri, a una impulsió, etc. Resistir als [...]
110. grat 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
servei. Fer alguna cosa de grat, de bon grat. Si no ho fas de grat, ho hauràs de fer per força. Mig per força, mig per grat. de bon grat Amb gust, voluntàriament. de mal grat Per força, contra voluntat.  [...]
Pàgines  11 / 17 
<< Anterior  Pàgina  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  Següent >>