1 v. tr. vèncer. 2 v. intr. Ésser de més d'allò que cal. sobreabundaro superabundar redundar, sobreeixir dels seus límits per excés d'abundància. ésser de més Ant. Escassejar. 3 restar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. Venir justa una cosa, no sobrar gens. estretejar venir (una cosa) més justa que la pell del nas Ant. Balderejar. 2 escassejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

vèncer. desconfir desbaratar desfer. Desfer l'exèrcit enemic. destrossar, derrotar completament. esvair rompre. Havia rompuda i desbaratada llur armada. Rompre un escamot enemic. batre debel·lar, vèncer per les armes, derrotar. sobrar fer fugir a la desbandada posar en vençó(ant.) Manuel [...]

1 Ésser superior a algú o a alguna cosa en algun concepte. ultrapassar depassar superar excedir excel·lir avantatjar soberguejar sobrepassar sobrar(tr.) sobremuntar sobresortir prevaler eclipsar(fig.) destronar(fig.) brillar(fig.) donar-li set voltes (a algú), fam. no cedir-li (a algú) fer [...]

1 v. tr. derrotar. revèncer, vèncer el qui ens ha vençut. guanyar(en jocs, competicions, etc.) superar(obstacles, dificultats, etc.) sobrar. No el pogué sobrar per la força: el vencé amb enganys i afalacs. triomfar sobre (algú o alguna cosa). prevaler contra (algú) debel·lar, vèncer per les [...]

) el peu al coll tiranitzar apoderar. Vencé i apoderà els enemics. superar sobrar. No el pogué sobrar per la força, però ho feu amb l'astúcia. doblegar(fig.) domar(fig.) composar(≠ compondre), imposar a algú la nostra voluntat, fent-li creure el que volem. tenir (algú) a la seva mercè (o [...]

queden. sobrar. Al pobre gos només li donaven el que sobrava del dinar. subsistir(->) 3 v. tr. sostreureo sostraure Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]