FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En llibertat, lliurement, sense subjecció. Les egües pasturaven a lloure per la prada. Quan els gats són fora, les rates van a lloure. Amb els cabells a lloure. A pes, a grapats, sense envasar. Vendre queviures a lloure. a son lloure A gust seu, a caprici seu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de confinar o de confinar-se en un lloc. Pena restrictiva de la llibertat, aplicada generalment a delictes polítics. Van decretar el confinament d'aquell exministre tan corrupte. Aïllament de la persona que està confinada. El confinament en què visc. En fís. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ramat que es fa reunint els caps de bestiar de diferents cases i que un sol pastor, pagat per tothom, treu a pasturar. Colla de gent avalotada, especialment jove. Terreny comunal, afores sense conrear. a la dula En llibertat, sense control o vigilància de ningú. Anar a la dula. Criar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar llibertat, no impedir (de fer alguna cosa). El director ha permès que pleguéssim a les quatre. L'autoritat no permeté la manifestació. Permeteu-me que us digui que això no és veritat. No sé com el seu pare li permet aquestes disbauxes. El temps no ens [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'assetjar, setge. L'assetjament d'una ciutat. Suportar l'assetjament dels periodistes. assetjament sexual Agressió reiterada a la llibertat sexual que no inclou la violació. [...]
