FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oposat a l'estricta aplicació d'una norma de creença o d'opinió, especialment en matèries religioses. Relatiu o pertanyent al latitudinarisme. Seguidor del latitudinarisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa una relació que denota posició al costat oposat a la persona que parla respecte a alguna cosa. Són dellà el riu. Dellà els Pirineus. al dellà de A l'altra banda de, més enllà de. Eren al dellà de la muntanya. allà dellà V [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en una direcció oposada, col·locar en un ordre oposat. Invertir una figura. Invertir els termes d'una proposició. Substituir per l'oposat (un ordre, una disposició, una direcció). Invertir l'ordre dels termes. Esmerçar (diners) en béns no fungibles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la divisió de l'escut heràldic per dues diagonals que sortint dels flancs o de la meitat de dues vores juxtaposades es reuneixen prop de la meitat del flanc oposat o prop de l'angle oposat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oposat quant a l'ordre, l'efecte, la relació. Col·locació inversa dels mots. Proposició inversa d'una altra, com A és B i B és A. En geom., que presenta inversió amb un altre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llistó, solc o motllura còncava, de secció semicircular o de quart de cercle. Llistó amb què es guarneixen frisos, etc. Tall còncau de la part de davant dels llibres de llom arrodonit, oposat al llom. [...]
