Resultats de la cerca bàsica: 431
|
31.
subjecció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'estar subjecte. La subjecció al diví poder. La subjecció a les lleis. Dispositiu que serveix per a fixar, subjectar, una peça o un element. Figura retòrica que consisteix a fer l'orador o l'escriptor una pregunta, donar-li la resposta que suposa que donaria l [...]
|
|
32.
cal·ligrafització
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Procés regressiu de l'escriptura que consisteix a fixar les formes ràpides cursives en formes artificioses i estereotipades. [...]
|
|
33.
monopolista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partidari dels monopolis. Persona que exerceix un monopoli. Oferent d'un mercat que té capacitat per a fixar el preu. [...]
|
|
34.
sine die
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense fixar un dia o un termini, per un temps indeterminat. Demorar sine die un projecte. Un ajornament sine die. [...]
|
|
35.
monopsoni
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Situació de mercat que es produeix quan existeix un únic demandant d'un producte amb capacitat per a fixar el preu. [...]
|
|
36.
heterocist
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cèl·lula de paret gruixuda, sense pigments, present en moltes cianofícies filamentoses, capaç de fixar nitrogen i proveir l'alga de compostos nitrogenats. [...]
|
|
37.
fixació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fixar; l'efecte. Idea fixa, que obsessiona. Tècnica mitjançant la qual hom aconsegueix l'estabilització d'un teixit o un organisme per tal de conservar-ne l'estructura primitiva, fixar els colorants i impedir-ne la degradació pels microorganismes. En psic [...]
|
|
38.
esgotar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Buidar completament, fins a la darrera gota (un recipient). Esgotar-se una deu. Exhaurir 2. Esgotar-se un llibre, l'edició d'un llibre. Causar un esgotament físic o nerviós (a algú). Si treballes així, t'esgotaràs. Fixar, damunt el gènere que es [...]
|
|
39.
estacar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligar a una estaca. Fixar, encallar. Encallar-se en un lloc, enfonsar-se en un terreny moll. Quan un carro s'estaca, només el trau un animal molt fort. Trobar-se impedit d'avançar, de continuar una acció. Allí s'han estacat sense poder seguir les diligències del cas. En el [...]
esgotar
|
|
40.
barlet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina de ferro en figura de 7 que empraven els fusters per a fixar i immobilitzar, damunt del banc, la fusta que treballaven. [...]
|
esgotar
1 1 v. tr. [LC] Buidar completament, fins a la darrera gota (un recipient).
1 2 v. intr. pron. [LC] Esgotar-se una deu.
2 1 v. tr. [LC] Exhaurir 2.
2 2 v. intr. pron. [LC] Esgotar-se un llibre, l'edició d'un llibre.
3 1 v. tr. [LC] [MD] Causar un esgotament físic o nerviós (a algú).
3 2 v. intr. pron. [LC] Si treballes així, t'esgotaràs.
4 1 v. tr. [IT] Fixar, damunt el gènere que es tenyeix, la quantitat més gran possible de colorant del bany de tintura.
4 2 v. tr. [IT] Aplicar l'aprest (als fils o teixits).