Resultats de la cerca frase exacta: 9
|
1.
improperi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insult, retret que hom fa a algú. El vaig omplir d'improperis. [...]
|
|
2.
improperi
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 improperio. El vaig omplir d'improperis, lo llené de improperios. 2 pl relig improperios. [...]
|
|
3.
improperi
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
injúria, blasme. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
4.
improperiós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que enclou improperi. [...]
|
|
5.
El vocatiu
Font
Fitxes de l'Optimot
): Mare, què dius?; Doctora, és greu?; Senyors, hem de marxar.
Nom o adjectiu amb caràcter afectiu o d'improperi: Gràcies, amor!; Calla, beneit!
Nom col·lectiu: Família, us quedeu a sopar?
Els vocatius poden anar sols, acompanyar una oració o una interjecció, i poden coordinar-se entre ells. Per [...]
|
|
6.
improperio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 improperi. Lo llené de improperios, el vaig omplir d'improperis. 2 pl relig improperis. [...]
|
|
7.
ofensa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
greuge contumèlia(lit.) oprobi injúria(->) afront ferida(fig.), ofensa a l'amor propi, a la reputació, a l'honor, etc. insult deshonria, paraula ofensiva. ultratge escàndol, ofensa a la moral. dicteri, paraula ofensiva. parauladao morrada, paraula injuriosa. improperi. El va omplir [...]
|
|
8.
blasme
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fustigació (d'un vici, dels mals costums, etc.) titlla anatema (fig.). Ell mereix l'anatema de tots. improperi crítica sàtira, obra en què l'autor blasma, ridiculitzant-los, els defectes o els vicis. animadversió, crítica adversa, severa. invectiva Cp. filípica Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
desaprovació censura vituperi o vituperació reprovació condemnació o condemnament infàmia, blasme públic per una cosa deshonorant. improvació retret reprotxe miquel, blasme o reprotxe inesperat, que mortifica o humilia. reny o renyada, blasme sever. regany o brugol recriminació deslloança fustigació (d'un vici, dels mals costums, etc.) titlla anatema (fig.). Ell mereix l'anatema de tots. improperi crítica sàtira, obra en què l'autor blasma, ridiculitzant-los, els defectes o els vicis. animadversió, crítica adversa, severa. invectiva Cp. filípica © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
9.
injúria
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ofensa(->) contumèlia(lit.) insult ultratge dicteri, dita injuriosa, ofensiva. improperi invectiva, discurs o escrit injuriós per la violència. deshonria, paraula injuriosa. afront, injúria feta a la cara, públicament. motada, paraula insultant. mostatxada(dial. Alc.). Li ha dit una [...]
|
desaprovació
censura
vituperi o vituperació
reprovació
condemnació o condemnament
infàmia, blasme públic per una cosa deshonorant.
improvació
retret
reprotxe
miquel, blasme o reprotxe inesperat, que mortifica o humilia.
reny o renyada, blasme sever.
regany o brugol
recriminació
deslloança
fustigació (d'un vici, dels mals costums, etc.)
titlla
anatema (fig.). Ell mereix l'anatema de tots.
improperi
crítica
sàtira, obra en què l'autor blasma, ridiculitzant-los, els defectes o els vicis.
animadversió, crítica adversa, severa.
invectiva
Cp. filípica
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana