Resultats de la cerca frase exacta: 523
|
91.
avunculat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relació especial, sobretot d'autoritat, entre el germà d'una dona i el fill o els fills d'aquesta, típica de les societats basades en el parentiu per línia materna. [...]
|
|
92.
pòstum -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nat després de la mort del pare. Un fill pòstum. Que s'obté després de mort. Glòria, fama, pòstuma. Publicat després de la mort de l'autor. Obra, novel·la, pòstuma. [...]
|
|
93.
plenitud
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de ple. plenitud dels temps En la teologia del Nou Testament, època de l'encarnació del Fill de Déu, en què es compliren els vaticinis de l'Antic Testament. [...]
|
|
94.
armador armadora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que arma una cosa. L'armador de tot aquest aldarull ha estat el fill del metge. Persona que, pel seu compte o pel compte d'altri, equipa o nolieja naus. [...]
|
|
95.
joiós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple de joia, especialment causada per alguna cosa que és un motiu de satisfacció, d'orgull. Estic joiós del meu fill. Del que ha fet, se'n té per molt joiós. [...]
|
|
96.
benjamí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que agrupa generalment els esportistes d'edat inferior a nou anys. Esportista que pertany a la categoria benjamina. El fill més petit. És el benjamí de la família. El benjamí de la colla. [...]
joiós -osa
adj. [LC] Ple de joia, especialment causada per alguna cosa que és un motiu de satisfacció, d'orgull. Estic joiós del meu fill. Del que ha fet, se'n té per molt joiós. 
|
|
97.
entotsolar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fugir del tracte o companyia de la gent. Mentre els companys jugaven, ell s'entotsolava en un racó. Abstreure's, tancar-se en el propi jo. S'entotsolava en el record del fill mort. [...]
|
|
98.
enconar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar la primera llet (a un infant). La Maria va enconar el seu fill. Fer agafar (a algú) el gust, l'habitud, d'una cosa. No sé qui l'ha enconat en aquestes idees! [...]
|
|
99.
desolat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es troba inhabitat, desert, abandonat. Aquells jardins esponerosos, ara desolats i erms. Afligit profundament a causa d'una desgràcia, una pèrdua. La mare estava desolada sense aquell fill estimat. Quina mirada tan trista i desolada! [...]
|
|
100.
nadiu -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és fill de tal poble o nació. Nadiu d'aquella ciutat. Que és el lloc de naixença d'una persona. El poble nadiu. La casa nadiua de Pau Casals. Relatiu o pertanyent a aquest lloc. [...]
|
joiós -osa
adj. [LC] Ple de joia, especialment causada per alguna cosa que és un motiu de satisfacció, d'orgull. Estic joiós del meu fill. Del que ha fet, se'n té per molt joiós.
adj. [LC] Ple de joia, especialment causada per alguna cosa que és un motiu de satisfacció, d'orgull. Estic joiós del meu fill. Del que ha fet, se'n té per molt joiós.