'algú. Ésser útil, a propòsit. Convé que li escriguis. El negoci que em proposeu no em convé. si molt convé Expressió emprada en anunciar la possibilitat d'un fet que contrariaria allò que s'espera, es prepara, etc. Concórrer a un lloc. Convenir en [...]

V. convenir.  [...]

Convenir (alguna cosa) en fer un contracte. Estipularen un lloguer mensual. Les condicions estipulades. [...]

Dues persones o coses, no convenir entre elles. Els cristians i els jueus i els sarraïns es desacordaven, es desconvenien.  [...]

Formar consonància. La poesia tradicional es basa en paraules que consonen. Estar d'acord, convenir. Aquestes maneres arrogants no consonen amb la seva pobresa. [...]

Fet de convenir alguna cosa a algú, utilitat. Ara veus la conveniència de fer el que et deia. Allò que convé a algú, que li calia. Tothom cerca la seva conveniència. [...]

Estipular, fer, un contracte (amb algú) que l'obliga a prestar un servei, a executar alguna cosa. Em van contractar per hores. Convenir (la prestació d'un servei, l'execució d'una cosa, el compromís de no fer una cosa, etc.) mitjançant un contracte. Van contractar un servei [...]

Allò que hom fa, anar bé, convenir, amb la seva manera d'ésser, la seva posició social, la seva edat, etc. A vós, no us escau de fer aquestes coses. Tan gran, ja no li escau de fer bogeries. Un vestit, un adorn, un color, etc., ésser adequat a algú o per a [...]

Acció de convenir o concórrer. Assemblea política extraordinària reunida per fer una constitució o modificar-la. Assemblea política. Reunió de persones d'una mateixa professió o de quadres d'una empresa per tractar afers professionals. Convinença . [...]

poden convenir lliurement les seves relacions. Interval màxim de temps o d'espai durant el qual un vehicle aeri, aquàtic o terrestre pot funcionar sense proveir-se de combustible. Relació que hom dona entre dos termes d'un paradigma lingüístic quan l'existència de l'un no [...]