1.
convenir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'algú. Ésser útil, a propòsit. Convé que li escriguis. El negoci que em proposeu no em convé. si molt convé Expressió emprada en anunciar la possibilitat d'un fet que contrariaria allò que s'espera, es prepara, etc. Concórrer a un lloc. Convenir en [...]
|
2.
convindre o convenir?
Font
Fitxes de l'Optimot
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: convenir o convindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és convenir.
[...]
Fitxa 8159/1Darrera versió: 21.06.2022Títolconvindre o convenir?RespostaAquest verb presenta dues formes d'infinitiu: convenir o convindre. En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és convenir. ClassificacióCategoria
Morfologia
Fitxes relacionades |
3.
convenir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com prevenir o previndre.
[...]
|
4.
convenir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: venir] v tr 1 [acordar] convenir. ¿Qué habéis convenido?, què heu convingut?v intr 2 p fr [acudir] concórrer. 3 [ser útil] convenir. 4 [concordar] concordar, lligar. Lo que dice conviene con lo que sabíamos, allò que diu concorda amb allò que sabíem. 5 [acomodarse] acomodar-se [...]
|
5.
convenir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [anar bé] convenir. No li convé sortir de nits, no le conviene salir de noche. 2 ant [concórrer] convenir p fr, acudir. 3 [estar d'acord] convenir. Tots convenim en el seu mèrit, todos convenimos en su mérito. 4 hi convinc convengo en ello. 5 si molt convé si se tercia, a lo mejor. v tr 6 [...]
|
6.
convenir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. anar bé. No li va bé sortir de nits. escaure. Això no escau a un home com vós. acordar-se(->) quadrar encaixar. Dir coses que no encaixen, que no convenen. consonar (fig.) ajustar-se adaptar-se fer a (o per a). Això no fa al cas. Això no fa per a ell. rimar. Això no rima amb el vo [...]
|
7.
'convingues' o 'convén'?, 'convingueu' o 'conveniu'? / Imperatiu del verb 'convenir'
Font
Fitxes de l'Optimot
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb convenir és convén.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb convenir és conveniu.
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma corresponent del present de subjuntiu i no la d'imperatiu. Per exemple [...]
|
8.
Equivalències castellà - català. convenir a su derecho v intr
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
convenir a su derecho v intr - convenir al seu dret v intr Ser convenient per defensar
els drets d'algú. [...]
|
9.
convindre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. convenir. [...]
|
10.
estipular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convenir (alguna cosa) en fer un contracte. Estipularen un lloguer mensual. Les condicions estipulades. [...]
|
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: convenir o convindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és convenir.