51.
amargar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir amarg. Aquesta beguda m'ha amargat la boca. Afligir moralment, llevar el goig. Aquest fill, amb el seu mal cap, li amarga l'existència. Tenir un gust amarg. Un xarop que amarga com el fel. [...]
|
52.
afillar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adoptar com a fill (un estrany). Afillar un nen. Afillar-se una neboda. [...]
felicitat
|
53.
caganiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darrer ocellet nascut d'una niuada. El fill més petit d'un matrimoni. [...]
|
54.
deliber
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propòsit fill d'una deliberació. El meu deliber no era de prendre muller. [...]
|
55.
desheretar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excloure (algú) de l'herència. Tenia un sol fill i el va desheretar. [...]
|
56.
felicitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de l'ànim plenament satisfet. Gaudir d'una felicitat constant. felicitat eterna Beatitud 2 1 . Sort feliç, esdeveniment feliç. Poder tornar a veure el seu fill: quina felicitat! Viatjar amb felicitat. Desitjar a algú tota mena de felicitats. [...]
|
57.
eguí 2 -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és fill d'egua, s'aplica a un mul o a una mula. [...]
|
58.
pròdig -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que despèn, que dona, sense mesura. La paràbola del fill pròdig. Pròdig de consells. [...]
|
59.
adolorar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar (a algú) dolor a l'ànima. L'adolora la mala conducta del seu fill. [...]
|
60.
adopcionisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que considera que Jesucrist és fill de Déu, no per natura, sinó per adopció. [...]
|