1 predestinar, destinar per endavant. Déu predestina certs homes a ésser salvats. adscriure. L'han adscrit a l'ambaixada de Londres. reservar, destinar una cosa exclusivament per a algú. afectar, destinar una cosa a un ús determinat. Afectar un edifici a un servei públic. guardar(->), conservar [...]

1 conservar, guardar. emmagatzemar retenir acumular posar (una cosa) a part 2 destinar, excloure. 3 callar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 lliurar. 2 destinar. 3 enviar. 4 dipositar. 5 anotar, esmentar. 6 confinar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(≠ anomenar) designar promoure. Fou promogut governador. investir instal·lar destinar constituir. L'han constituït hereu. proclamaro aclamar, nomenar per aclamació. entronitzar elevar(a un càrrec) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. 3 interessar. 4 destinar, annexar Ant. Desafectar. 5 Ostentar algú una qualitat, virtut o actitud, un estat d'ànim que no té. simular. Simulava un zel que està ben lluny de tenir. aparençar. Davant el seu patró aparença un interès pel negoci que en realitat no té. fer aparès de(ant.) fer [...]

1 m. Terme al qual tendeix una acció. intenció. objecte objectiu finalitat punt de mira meta destinació(d'un objecte) consignació, acció de destinar una cosa a un fi. 2 A fi de: Per tal de. A l'efecte de. A l'objecte de. A fi que: perquè. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

determinar d'anar-hi. jurar. Vaig jurar que no la veuria mai més. destinar, decidir per endavant allò que hom farà. Allò que ell havia destinat de fer. cloure. No vull cloure res sense l'aprovació del meu pare. disposar. L'home proposa i Déu disposa (refrany). 3 Portar a [...]

a la causa de la llibertat. destinar. Destinava les llargues tardes d'hivern a la lectura de Voltaire. 3 (dedicar-sepron.) especialitzar-se. S'especialitzà en la història de les religions. aferrissar-se, dedicar-se assíduament a un treball o estudi. Cp. cultivar la música, etc.: dedicar-se a la [...]