Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.398

121. Comunitats autònomes de l'Estat espanyol
Font Fitxes de l'Optimot
Comunitat Autònoma d'Andalusia Comunitat Autònoma d'Aragó Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries Comunitat Autònoma de les Illes Balears Comunitat Autònoma de Canàries Comunitat Autònoma de Cantàbria Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa Comunitat Autònoma de Castella i Lleó Comunitat Autòno [...]
122. 'a ratlles' o 'de ratlles'? / 'a quadres' o 'de quadres'?
Font Fitxes de l'Optimot
de ratlles de quadres Per introduir complements de nom que fan referència a un element que es repeteix com a motiu decoratiu o estampat es fa servir la preposició de, i no la preposició a. Per exemple: Un teixit de ratlles blanques i negres (i no a ratlles blanques i negres). Duu una camisa de [...]
123. 'Li ajudo' o 'L'ajudo'? / ajudar (règim verbal)
Font Fitxes de l'Optimot
124. escapar (règim verbal) / escapar de, escapar a, escapar-se
Font Fitxes de l'Optimot
mans i es va trencar. La corretja li ha escapat de la mà i el gos ha fugit.  Amb el sentit de 'no estar a l'abast d'algú o no formar part dels seus plans', regeix la preposició a. Per exemple:  La constància escapava a la seva manera de fer. Aquestes tasques escapen a les seves habilitats.  El verb [...]
125. Elisió de l'article en coordinacions de sintagmes nominals
Font Fitxes de l'Optimot
En una coordinació de sintagmes nominals, se sol mantenir l'article que acompanya cada nom coordinat. Per exemple: La producció i el disseny de l'espectacle són a càrrec d'una altra empresa. Si teniu un fill o una filla de menys de dos anys, reserveu seient només per a l'adult. Això no obstant [...]
126. Com es diu tercerista en català? / tercer -a o tercer -a opositor -a
Font Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica Dret
En llenguatge jurídic, els substantius tercer, tercera o bé tercer opositor, tercera opositora designen la persona que intervé en una terceria, és a dir, en un recurs interposat durant un procés judicial entre dos o més litigants per aquest tercer que creu tenir dret preferent sobre la cosa en [...]
127. Pronunciació de l i ll / llògic o lògic?
Font Fitxes de l'Optimot
En registres col·loquials, a vegades es pronuncia ela doble (ll) en lloc de ela (l) a inici de mot, per exemple: llògic en lloc de lògic. En llengua general i en contextos més formals, no es produeix aquesta palatalització, de manera que els mots següents es pronuncien amb ela: legítim [...]
128. 'treuria' o 'trauria'? / 'neixerà' o 'naixerà'? / Verbs amb 'a' o 'e' en l'arrel: 'treure' o 'traure', 'néixer' o 'nàixer' i 'jeure' o 'jaure'
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.  En aquests [...]
129. 'seure', 'asseure' o 'asseure's'? / 'No et seguis' o 'No t'asseguis'?, 'Van seure l'àvia' o 'Van asseure l'àvia'?
Font Fitxes de l'Optimot
D'una banda, el verb seure designa 'estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l'extremitat inferior del tronc, estar assegut'. Aquest verb és intransitiu, és a dir, no regeix complement directe. Per exemple: No hi havia lloc i va seure a terra. Estava tan [...]
130. Ortografia de 'p' i 'b' a final de mot i a final de síl·laba
Font Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus). A final de paraula convé tenir en compte [...]
Pàgines  13 / 340 
<< Anterior  Pàgina  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  Següent >>