FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Despendre (els diners propis) malament, en coses inútils. Dol de veure com malgasta el patrimoni familiar. Malgastar la vida, els anys de la joventut. No malgastis esforços en aquest projecte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la vida. Essencial a la vida d'un individu o d'una col·lectivitat. Funcions vitals. Espai vital. De què depèn absolutament una cosa. Una qüestió vital. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als ascetes o a l'ascesi. Vida ascètica. Literatura ascètica, gènere ascètic, autor ascètic. Caracteritzat per la severitat de costums. Un ideal ascètic. Doctrina sobre la vida ascètica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no cessa mai, que dura sempre o per un temps il·limitat. En aquella regió regna una primavera perpètua. La regió de les neus perpètues. Calendari perpetu. Vitalici 1. Secretari perpetu de l'Institut. Per tota la vida, que dura tota la vida. Ha estat sentenciada a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Viu, amb vida. Els éssers vivents. Temps que dura la vida d'algú. Li van donar una renda per al seu vivent. Del meu vivent no havia vist mai una cosa igual. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sacrificar, oferir en sacrifici. Immolar una víctima. Donar la vida, els béns, etc., en profit d'algú o d'alguna cosa. L'apòstol va fent el seu camí, s'immola i se sacrifica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar la vida (a un mort). Jesucrist ressuscità Llàtzer. És un vi que ressuscitaria un mort. Fer reviure. Ressuscitar odis. Ressuscitar una doctrina. Tornar a la vida. Creien que els morts ressuscitaven. [...]
