FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una planta, florir. Aquest arbre floreja per tal temps. Les plantes d'un indret, estar en flor. Adornar, guarnir, amb flors pintades, esculpides, etc. Ornar (una melodia) amb notes suplementàries. A la guitarra, repetir (una figura musical) d'una manera contínua tocada amb tres dits [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe emprat per a escriure música en els primers temps del cant gregorià, de l'ambrosià, del visigòtic i d'altres. Grup de notes amb què es canta una sola síl·laba final. Melodia sense paraules. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que s'afegeix a alguna cosa per embellir-la o adornar-la. Notes afegides a una melodia sense alterar-la fonamentalment. Vestidures sagrades que usen els sacerdots quan celebren missa. Adorns de l'altar de lli o de seda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a la melodia. Una frase melòdica. Apte per a entonar melodies. Instrument melòdic. De caràcter suau i melodiós, s'aplica a una peça musical. Una cançó melòdica. Que canta cançons melòdiques. L'orquestra busca una nova cantant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el mateix to que un altre so. Que produeix el mateix so que una altra corda. Una mateixa nota o una mateixa melodia realitzada per dues o més veus o per dos o més instruments, talment que sonin alhora i a la mateixa altura o a una distància d'octaves. Conjunt de veus, d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art que s'expressa mitjançant la combinació de sons, d'acord amb les lleis de la melodia, l'harmonia i el ritme. Obra musical. Sentir música. Executar música. Música alemanya. Música de Vives i paraules de Verdaguer. música de cambra [o música de conjunt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un cicle. Cronologia cíclica. Que forma part d'un cicle literari. Un poema cíclic. Que provoca la unitat en el conjunt de motius o temes d'una obra, especialment d'una composició musical. Un ritme cíclic, una melodia cíclica. En quím., que en la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estem amb la cantarella de sempre. Melodia. Cançons de caramelles que es cantaven després dels típics gojos dels ous al Rosselló, al Vallespir, a l'Empordà i a la Garrotxa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, començar a cantar (un cant) per donar el to als altres. Començar a cantar. Vam entonar La marsellesa. Entonar una lloança a la pàtria. Donar (a una nota) el seu to just. Entonar bé les notes d'una melodia. Cantar entonant bé cada nota, no desafinant. Qui no [...]
