Resultats de la cerca bàsica: 6
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
deslligar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desfer, treure, el lligam (d'una cosa que estava lligada). Deslligar una garba. Deslligar un pres. Desfer (un lligam). Li va deslligar els cordons de les sabates. deslligar la llengua a algú Treure l'impediment que tenia per a parlar. Cessar d'estar lligat. Deslligar-se un ram, una garba [...]
|
|
2.
deslligament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de deslligar; l'efecte. Qualitat de deslligat. [...]
|
|
3.
desenvergar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deslligar (una vela envergada). [...]
|
|
4.
desnaturar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El sobirà, deslligar del vincle de vassallatge (un vassall seu) tot proscrivint-lo del regne. Un vassall, deslligar-se del vincle de vassallatge amb el sobirà. Un cavaller mai no s'ha de desnaturar del seu rei. [...]
|
|
5.
desfer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
casament Anul·lar un casament. desfer un tracte Anul·lar un tracte. Desfer un malentès, un embolic. Desfer un argument. Deslligar, descordar, etc., (allò que ens subjecta, que volem treure'ns, etc.). Desfer-se el cinyell, la cotilla, les bandes. Desembarassar-se [...]
desfer
|
|
6.
solució
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Acció de deslligar, de desfer la cohesió, de separar; l'efecte. solució de continuïtat Interrupció en la continuïtat d'una cosa, en el decurs d'una activitat, en el desenvolupament d'un fenomen. solució sòlida Fase homogènia formada per dos o més components [...]
|
desfer
1 1 v. tr. [LC] Separar les parts o les peces constitutives (d'una cosa) sense destruir-les. Heu de desfer tot el tros de paret que teniu fet. Desfer una pila.
1 2 [LC] desfer un envelat (o un cadafal, o una màquina, etc.) Desmuntar un envelat, un cadafal, una màquina.
2 1 v. tr. [LC] Llevar (a una cosa) la forma o l'estructura anul·lant les operacions que les hi han donades. Desfer una llaçada, un pentinat, els rulls. Desfer un nus, una costura.
2 2 [LC] desfer el camí Tornar endarrere pel mateix camí.
2 3 [LC] desfer un casament a ) Fer que no arribi a celebrar-se un casament que es tenia concertat.
2 3 [LC] desfer un casament b ) Anul·lar un casament.
2 4 [LC] desfer un tracte Anul·lar un tracte.
2 5 v. tr. [LC] per ext. Desfer un malentès, un embolic. Desfer un argument.
3 1 v. tr. [LC] Deslligar, descordar, etc., (allò que ens subjecta, que volem treure'ns, etc.). Desfer-se el cinyell, la cotilla, les bandes.
3 2 v. intr. pron. [LC] Desembarassar-se, desempallegar-se. Desfer-se algú del feix, del farcell, que duia. Desfer-se d'un prejudici. Desfer-se d'un importú. Desfer-se d'un enemic. Desfer-se d'algú, matant-lo.
4 1 v. tr. [LC] Fondre, dissipar, dissoldre, reduir a miques. El sol desfà la neu. El ponent ha desfet els núvols. Desfer en aigua un terròs de sucre, un gra de sal.
4 2 v. intr. pron. [LC] Ja s'ha desfet la neu. Desfer-se els núvols en pluja.
4 3 [LC] desfer xocolata Deixatar-la en aigua, en llet, etc.
4 4 v. intr. pron. [LC] desfer-se en plors (o en llàgrimes, o en compliments, etc.) Manifestar-los sense cap contenció.
5 v. tr. [DE] [LC] Derrotar completament. Desfer l'exèrcit enemic, l'esquadra enemiga.