FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
governar a tu mateix i vols governar els altres. Ací, és el fill qui governa; no el pare. Dirigir els afers (d'un estat). Els que llavors governaven Espanya. Qui governava en aquella època? L'art de governar. Mantenir 2. Pobra! Viuda i amb quatre criatures per governar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de perdre; l'efecte. La pèrdua d'un paquet. La pèrdua d'un ull. La pèrdua de la salut. La pèrdua d'una batalla. Les pèrdues de l'enemic foren molt més grosses que les nostres. La pèrdua d'un fill. La pèrdua de sang. Pèrdua d'orina. [usat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el tracte civil, cortès. Aquest fill vostre és un animalàs: tindreu feina a polir-lo. Robar 1 i 2. Li han polit la bossa i s'ha quedat sense diners. Vendre's (alguna cosa). S'ha polit la casa i el cotxe. Gastar-se els diners, la hisenda. En quatre dies s'ha polit els estalvis de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tocar, oprimir amb els llavis, que es clouen en el moment del contacte i després es desclouen, en senyal d'afecció, de salutació, de reverència, etc. La mare besa el seu fill. Els dos joves s'han besat en acomiadar-se. Algú, besar algú altre que al seu torn [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
error de càlcul. Fer un petit viatge. Un petit nombre de diputats. De menys edat. El meu germà petit. El meu fill petit. La noia petita. a les petites Cap a la matinada. Persona o animal que està en els primers períodes de la seva creixença. La classe dels petits o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'algú o d'alguna cosa, pertanyent a algú o a alguna cosa. En Pere i el seu fill. La Maria i la seva germana. En Pere, la Maria i els seus fills. Cada cosa al seu lloc. El verb i els seus complements. Precedit d'una preposició que indica situació en l'espai o en el temps [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tenir més al món, a la vora nostra (una persona que ha mort, ens ha abandonat, s'ha allunyat per sempre). Perdre un fill. Els vencedors perderen més homes que els vençuts. La ciutat ha perdut molts dels seus habitants, que han emigrat a Amèrica. No retrobar (algú) en una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és digne de lloança. Les seves paraules són dignes d'admiració. És digne de blasme, de menyspreu. Conforme, proporcionat, al mèrit o a la culpa d'algú, a la condició d'una persona o d'una cosa. Tens un fill digne de tu. Això no és digne d'un home [...]
