treure
1 1 v. tr. [LC] Portar, fer sortir, fora del lloc on està tancat, retingut, posat. Treure algú de la presó. Treure vi de la bota. Treure aigua del pou. Treure l'armari del menjador i posar-lo a la cuina. Treure l'espasa de la beina. Treure el tap d'una ampolla. Fer-se treure un queixal. Li he tret una espina que se li ha clavat al paladar. Treu-te aquestes sabates i posa-te'n unes altres. Saludar traient-se el capell. Treure una nau del mar. Hem avarat a les dues i hem tret a les dotze.
1 2 v. tr. [LC] Fer sortir (algú) de la situació en què es troba. Treure algú d'un mal pas. Treure algú de l'error en què estava. Han tret el nen de l'escola on anava, i l'han matriculat en un altre centre. El van treure de caixer.
1 3 v. tr. [LC] Fer desaparèixer (alguna cosa) del lloc on és. Treure la pols dels mobles. Treure una taca de greix amb benzina. Treure una cosa de l'oblit. Treure-li a algú un vici que tenia. Aquests mèrits, no els hi pots treure, no pots dir que no els tingui.
1 4 v. tr. [LC] Separar d'un tot (una part). Treure els denominadors d'una equació. De nou treure'n quatre: en resten cinc. D'aquestes pomes, treu-ne les que estan macades. D'ells, treu-ne en Miquel i en Joan, i tots els altres són uns brètols.
2 1 v. tr. [LC] Obtenir (quelcom) d'algú o d'alguna cosa. Treure diners d'algú amb amenaces, amb precs. He llogat la casa i en trauré una bona quantitat al mes. Li he parlat, però no li he pogut treure el que li va dir en Pere. És inútil que el renyis: no en trauràs res.
2 2 v. tr. [LC] Guanyar (quelcom) per sort. Quina xamba! hem tornat a treure una bona picossada a la rifa. A la rifa, com vols treure si no hi poses mai?
2 3 v. tr. [LC] Trobar la solució (d'un compte, d'una endevinalla, etc.). Treure un compte. Treure una endevinalla. D'un afer complicat, treure'n l'entrellat.
2 4 v. tr. [LC] Inferir (alguna cosa implicada en una altra). D'això, treu-ne la conseqüència.
2 5 v. tr. [LC] Fer sorgir (quelcom) d'alguna cosa. Treure oli de les olives. Treure foc d'una pedra foguera. Treure sons d'un instrument.
2 6 v. tr. [LC] per ext. Treure un mestre bons deixebles.
3 1 v. tr. [LC] Algú, posar-se, per rumbejar-lo, (un vestit, un ornament, etc., que fa sortir d'on estava estotjat). Avui va molt mudada: fins ha tret les joies.
3 2 v. tr. [LC] Fer sortir a algun fi, al·legar, portar a la conversa. Treure tal i tal autoritat en una discussió. Sempre treu exemples que no proven res.
3 3 v. tr. [LC] Fer (una cosa nova), donar-la a conèixer. Treure una moda. Treure una cançó.
3 4 v. tr. [LC] Fer (punta) a un llapis, fer (tall) a una eina.
4 1 v. tr. [LC] Llançar fora de si, expel·lir (quelcom). Treure sang pel nas. Espremut, treu un suc negre.
4 2 v. tr. [LC] Vomitar. Aquesta matinada he tret el sopar. Tenia mareig i ganes de treure.
4 3 v. tr. [LC] Fer sortir (una part del seu cos) per una obertura. Treure el braç per l'escletlla de la porta. Treure el cap per la finestra.
4 4 v. tr. [LC] Fer, deixar, aparèixer a l'exterior (allò que porta habitualment ocult, una cosa interna, que hi ha nascut). Treure un gat les ungles. Treure un caragol les banyes. Treure algú el geni. Treure fulla, flor, les plantes. Un infant treure una dent.
5 v. intr. [SP] En el tennis i altres esports i jocs, posar en joc la pilota.
